Avui dia la cooperació des de l’empresa privada és necessària per a avançar tant en termes econòmics com humans. No pot estar només orientada als guanys, sinó també a les persones.

La Responsabilitat Social Corporativa és una manera de dirigir les empreses basada en la gestió dels impactes que la seva activitat genera sobre els seus clients, empleats, accionistes, comunitats locals, medi ambient i sobre la societat en general.

A Andorra, algunes empreses familiars realitzen una labor encomiable finançant projectes que milloren la vida de moltes persones a partir d’utopies fetes realitat. Milers de nenes, nens, joves i dones, es beneficien des de fa anys. Així ho van decidir després de conèixer i visitar la nostra feina sobre el terreny i el seu compromís és patent.

Al mateix temps, aquestes empreses, eduquen amb l’exemple els seus fills, que ja prenen decisions en la seva RSC i que en un futur proper portaran les regnes d’aquesta empresa on, al seu torn, sabran transmetre al seu llegat, el valor social i la importància de contribuir amb el progrés d’altres societats menys afortunades.

Quin millor exemple que sembrar en els teus fills la llavor de la solidaritat, des de ben petits? Quin millor llegat que aquest? No es predica amb l’exemple? No són els nens els que reprodueixen el que veuen en els seus majors? Invertim doncs en valors en les noves generacions i apostem per impulsar les ajudes des de casa nostra, gestant un país més sensible a la cooperació.

Aquestes empreses andorranes realitzen una gran tasca cobrint diversos projectes pioners en l’àmbit social, centrats en els col·lectius més vulnerables. Tasca més necessària avui que mai, en què la pandèmia està desgastant, sense treva, la vida de milions de persones.

És urgent difondre, contagiar, sensibilitzar, entusiasmar moltes altres més persones que conformen aquest teixit empresarial i institucional que s’impliquin en altres projectes aliens a la seva empresa i molt més urgents i transcendentals. Deixem de mirar a un altre costat quan la realitat la tenim davant. És una qüestió de sensibilitat, ètica i compromís. Hem de passar a l’acció deixant de banda les excuses.

Creiem que és indispensable la difusió perquè es conegui el que s’està fent i per contagiar altres empreses a continuar aportant valor. Valor millorant la vida d’altres persones, el planeta o invertint en el seu R+D amb l’objectiu de desenvolupar tecnologies que ens permetin progressar de forma inclusiva com a societat.

Els mitjans de comunicació juguen un paper primordial i l’ètica professional en el periodisme sap de l’obligació moral de difondre aquest tipus d’informació que reverteix en vides.

Les empreses, corporacions, institucions, entitats, associacions, societat civil... formem una gran cadena de baules on cadascuna té una funció i la suma de totes regala multitud d’oportunitats de sanar per a créixer i reinserir milions de persones en un món canviant, hostil i incert. Un món més incert que mai degut de la reculada dels avenços aconseguits en aquests últims 20 anys a causa de la pandèmia, les catàstrofes naturals, les crisis humanitàries generades per conflictes armats, com ara a Ucraïna.

Serà un gran avenç quan les empreses, mitjançant la seva col·laboració a través de la seva RSC, donin vida a projectes i programes que dotin d’eines famílies, comunitats i societats senceres, per obrir-se camí i forjar-se una vida digna.

És essencial trencar el silenci per convertir els problemes d’uns pocs en problemes col·lectius. És vital la difusió d’actes filantròpics d’empreses referents al nostre país, perquè al seu torn, contagiïn a unes altres i aconseguir així crear un efecte de cascada sense precedents.

Fa falta voler conèixer la tasca que es realitza, implicar-se, obrir la ment, donar exemple, confiar i apostar pel treball ben fet d’entitats andorranes que executen i sostenen projectes enfocats a millorar la vida d’altres persones d’una forma directa i transparent.

Al final en la societat participem tots: el problema d’uns pocs pot tenir repercussions inesperades en la vida de molts altres. Així que hauríem de ser tots solidaris i seguir els passos de moltes de les persones que col·laboren des de fa anys en projectes socials implicant personal i invertint recursos, esforços i gran part del seu temps.

Sempre he cregut que una petita acció, com la que aporten tots els projectes socials, pot canviar el món. Potser és una bogeria. Però de moment vull continuar creient-ho.

Amb optimisme, animem els lectors a propagar aquesta cooperació per aconseguir un país més saludable, més educat, més format, més entusiasta i sobretot, més humà.