May 2013
A Bolívia molts nens viuen al carrer, sota els ponts
Diari d'Andorra (14/05/2013)
http://www.diarim7cwsrra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25121
Una ONG andorrana que dóna esperança als nens del carrer. 39 anys, professora i casada amb Sergio Wurth, secretari de Cooperand. El 2004 va començar en la seva tasca i des d’aleshores dedica els estius als nens de Bolívia.
Per què Bolívia?
El 2004 vaig decidir que volia entrar en algun projecte que ajudés persones molt necessitades. Vaig descartar Àfrica, sobretot per qüestions idiomàtiques, i a l’Unicef em van posar en contacte amb una entitat catalana que treballava a Bolívia, i fins avui.
Quina és la realitat dels nens allà?
És el país més pobre de l’Amèrica llatina. Nosaltres cooperem amb els salesians, que ajuden més de 2.000 nens que troben al carrer. A vegades els treuen de sota dels ponts. Són criatures en molt males condicions. Alguns estan enganxats a esnifar cola, d’altres han fugit de casa per maltractaments.
Vostè fa més d’una dècada que hi va, però Cooperand és recent, oi?
Tot just té un any. Tenim un projecte per orientar els nens amb els quals hem treballat anys a trobar una feina de qualitat. Habitualment allà els joves només reben formació per ser forners, fusters o jardiners, i ja n’hi ha moltíssims, nosaltres volem que tinguin d’altres sortides.
Com ho pensen fer?
Amb cursos d’ofimàtica, per exemple. Si volíem tirar endavant aquests projectes havíem de fer una entitat m7cwsrrana. Tot aquest temps ho havia fet jo sola pagant-m’ho de la butxaca. Hem demanat una subvenció al Govern i aviat sabrem si ens la concedeix. També treballem per tenir socis, padrins i patrocinadors.
Escolti’m abans m’ha dit que és el país més pobre de l’Amèrica llatina. Evo Morales no es posa les piles per intentar ajudar aquests nens?
Bolívia té recursos naturals però estan molt explotats i els diners no arriben en programes per ajudar aquests nens. Hi ha molta corrupció.
Aquest estiu no hi anirà sola.
M’acompanyaran 10 voluntaris. I el meu pare que ja és allà.
El seu pare ja és allà?
Sí. Em va acompanyar en un dels viatges, ell just s’acabava de jubilar i s’hi va voler quedar. És a Santa Cruz d’administrador.
Alguns potser li diran que està molt bé ajudar els nens de Bolívia, però potser el seu veí d’escala també ho necessita.
Mira, jo treballo de professora i tracto amb famílies que després de mitja hora de conversa et confessen que van al banc d’aliments a buscar menjar. Sé que hi ha gent que passa dificultats. Però hi ha dues coses. Quan jo vaig començar amb tot això era l’any 2004 i aquí tot anava molt bé.
I la segona?
Que encara que aquí estem pitjor que estàvem, allà estan molt pitjor. Aquí, gràcies a Déu, encara no hi ha nens al carrer ni et trobes nenes de 12 i 13 anys que ja han estat mares.
http://www.diarim7cwsrra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25121
Una ONG andorrana que dóna esperança als nens del carrer. 39 anys, professora i casada amb Sergio Wurth, secretari de Cooperand. El 2004 va començar en la seva tasca i des d’aleshores dedica els estius als nens de Bolívia.
Per què Bolívia?
El 2004 vaig decidir que volia entrar en algun projecte que ajudés persones molt necessitades. Vaig descartar Àfrica, sobretot per qüestions idiomàtiques, i a l’Unicef em van posar en contacte amb una entitat catalana que treballava a Bolívia, i fins avui.
Quina és la realitat dels nens allà?
És el país més pobre de l’Amèrica llatina. Nosaltres cooperem amb els salesians, que ajuden més de 2.000 nens que troben al carrer. A vegades els treuen de sota dels ponts. Són criatures en molt males condicions. Alguns estan enganxats a esnifar cola, d’altres han fugit de casa per maltractaments.
Vostè fa més d’una dècada que hi va, però Cooperand és recent, oi?
Tot just té un any. Tenim un projecte per orientar els nens amb els quals hem treballat anys a trobar una feina de qualitat. Habitualment allà els joves només reben formació per ser forners, fusters o jardiners, i ja n’hi ha moltíssims, nosaltres volem que tinguin d’altres sortides.
Com ho pensen fer?
Amb cursos d’ofimàtica, per exemple. Si volíem tirar endavant aquests projectes havíem de fer una entitat m7cwsrrana. Tot aquest temps ho havia fet jo sola pagant-m’ho de la butxaca. Hem demanat una subvenció al Govern i aviat sabrem si ens la concedeix. També treballem per tenir socis, padrins i patrocinadors.
Escolti’m abans m’ha dit que és el país més pobre de l’Amèrica llatina. Evo Morales no es posa les piles per intentar ajudar aquests nens?
Bolívia té recursos naturals però estan molt explotats i els diners no arriben en programes per ajudar aquests nens. Hi ha molta corrupció.
Aquest estiu no hi anirà sola.
M’acompanyaran 10 voluntaris. I el meu pare que ja és allà.
El seu pare ja és allà?
Sí. Em va acompanyar en un dels viatges, ell just s’acabava de jubilar i s’hi va voler quedar. És a Santa Cruz d’administrador.
Alguns potser li diran que està molt bé ajudar els nens de Bolívia, però potser el seu veí d’escala també ho necessita.
Mira, jo treballo de professora i tracto amb famílies que després de mitja hora de conversa et confessen que van al banc d’aliments a buscar menjar. Sé que hi ha gent que passa dificultats. Però hi ha dues coses. Quan jo vaig començar amb tot això era l’any 2004 i aquí tot anava molt bé.
I la segona?
Que encara que aquí estem pitjor que estàvem, allà estan molt pitjor. Aquí, gràcies a Déu, encara no hi ha nens al carrer ni et trobes nenes de 12 i 13 anys que ja han estat mares.
Publicado en
Prensa
