Nens fugits de casa, abandonats, maltractats, explotats, víctimes de violència física i d’agressions sexuals. Són els usuaris de les nou cases d’acollida que apleguen 1.600 nanos que el projecte Don Bosco dels Salesians desenvolupa fa anys a Bolívia i en el qual col·labora des de fa deu anys Carla Riestra. Primer de manera individual i fa un parell d’anys sota el paraigua de l’ONG que ha creat, Cooperand. I aquests juliol i agost acompanyada per una infermera, una advocada, quatre professores, una assistent social i dues estudiants universitàries, que treballaran voluntàriament amb els petits i els cuidadors en tallers de sanitat, educació i legals jurídics.    El treball consisteix a atendre infants en situació d’extrema necessitat, “Bolívia és el segon país més pobre d’Amèrica després d’Haití”, recorda Riestra, i els nens són les víctimes més febles de la cadena. En aquest escenari de “moltíssima pobresa” la canalla s’ha de buscar la vida i un recurs habitual és consumir clefa. Una substància al·lucinògena, una mena de cola que “els treu la gana, la por i el fred mentre viuen al carrer”, comenta la presidenta de l’ONG. D’entre les històries dramàtiques que explica impressiona saber que hi ha nens que amb tres anys han convertit aquesta droga en element de subsistència, mentre puntualitza que el concepte de família, d’amor pels fills i l’obligació de tenir-ne cura és, en aquelles contrades, molt diferent del que es té a les societats occidentals i, per això, és relativament habitual que els petits siguin abandonats i que ningú no se’n preocupi. Ni tan sols les autoritats, com demostra el fet que al carrer siguin agredits inclús per la policia i tot plegat, l’Estat “no sap com solucionar-ho”, assegura la cooperant. I?és on sorgeixen la solidaritat i l’ajuda d’entitats laiques i religioses.     L’objectiu és proporcionar-los educació, “hi ha nens amb 12 anys que no saben escriure”, ressalta Riestra, però també “sanitat i serveis mínims”, i se’ls ensenyen oficis per donar-los sortides professionals “perquè el més difícil és la reinserció i amb 16 o 17 anys que surten de les llars poden tornar al carrer”. A partir d’ara i amb la subvenció de 47.000 euros que Cooperand ha rebut de Govern i als quals “la contraparte boliviana”, és a dir, l’entitat amb què treballen al país andí, afegeix la resta fins a 115.000 euros,  permetrà formar joves com a tècnics d’ofimàtica. La intenció de l’entitat és trobar alternatives laborals als infants, ja que se’ls forma com a forners, jardiners, fer­rers... i hi ha més oferta que demanda per a aquests perfils professionals.    Les voluntàries d’aquest estiu també hi col·laboraran en una casa on conviuen dos centenars de nenes. Totes elles violades i maltrac­tades al nucli familiar, i una de les tasques més importants “és conscienciar-les que això no ho han d’acceptar perquè culturalment tenen assumit l’alcoholisme, les vexacions i les agressions. És el que han viscut”, destaca la cooperant. Per a elles es fan tallers de sexualitat on se les informa “des del punt de vista femení, perquè no en tenen més referents que les monges”, dels problemes de les malalties de transmissió sexual com sífilis o gonorrea, que pateixen amb freqüència.     La tasca de l’ONG andorrana se sustenta econòmicament amb els fons que recullen amb les festes i jornades pro Bolívia i amb els diners que aporten els padrins cada mes. Carla Riestra diu que “has d’anar preparat mentalment perquè és molt dur” el que veus allà, però emfatitza que l’experiència “enriqueix moltíssim, et sents útil i vols tornar” i per això vol captivar més col·laboradors per continuar els projectes.