COMUNICAMOS
DESDE EL CORAZÓN

Ago 2015

"No es pot salvar tothom, però qualsevol gra de sorra suposa un canvi"

Nota: Diario ARA - m7cwsrra 15/08/2015 10:11
http://www.ara.ad/societat/No-salvar-tothom-qualsevol-suposa_0_1412258865.htmlNota

Un any més, i ja en són tres, un grup de voluntaris del país viatja a Bolívia per donar suport a les tasques de les llars del Projecte Don Bosco amb les que col·labora l'ONG Cooperand. Enguany en són nou: l'Olalla, l'Anna i la Margarida que repeteixen experiència per segon any consecutiu; la Clara, en Carles, l'Arnau i el David que s'estrenen i la Tamara i la Martina que, com va fer el Sergi l'any passat, han decidit dedicar-hi un any sencer.

Els voluntaris viuen el dia a dia de les llars de Casa Maín, que acull més d'un centenar de nenes que han patit abusos, han estat abm7cwsnades o són òrfenes; Techo Pinardi que és al centre de Santa Cruz i acull joves cautelars de 14 a 17 anys pendents de judici i privats de llibertat; Patio Don Bosco, on van els més petits que han estat trobats al carrer, abm7cwsnats pels seus pares o orfes, etc; i el barri marginal Plan 3000, un dels més pobres de la ciutat on els voluntaris ajuden al Padre Vicente fent classes a l'escola i acompanyant els nens i joves del barri perquè s'allunyin del carrer.

L'experiència és molt enriquidora per als nens i nenes de Bolívia però també per als voluntaris. Tant és així, que alguns han decidit repetir l'experiència. La Margarida, la Olalla i l'Anna ja van viatjar a Santa Cruz l'any passat i en tornar a m7cwsrra van sentir "l'enyorança d'una experiència intensament molt humana", com explica la primera, que fa de voluntària a Casa Maín. De fet, asseguren que un mes "es fa molt curt i queden moltes coses per fer" i per això hi tornen.

L'Olalla i l'Anna es troben a Plan 3000, un dels barris més pobres de Santa Cruz. Com la Margarida amb les nenes de Casa Maín, acompanyen els petits a l'escola i ajuden en les classes, però de nit la feina no s'acaba. "Organitzem petits jocs amb els nens a la 'cancha' (el pati de l'escola) perquè en acabar el reforç escolar no estiguin sols al carrer i tinguin un lloc d'esbarjo on gaudir de ser nens", expliquen. El mateix passa amb els joves, dels quals també s'ocupen per evitar que surtin a beure, delinquir, drogar-se o entrar en baralles de bandes.

L'Olalla i l'Anna amb els nens i nenes de Plan 3000 / Cooperand
Tot i que sempre hi ha dificultats, des d'entrar en la dinàmica de la llar, adaptar-se als horaris i a la disciplina o les diferències culturals, ho viuen amb il·lusió, entusiasme i amor. "Un se sent molt més humà que rebent una remuneració econòmica", resumeix la Margarida.

Per als primerencs l'experiència és igual o més intensa. El Carles feia temps que donava voltes a fer un voluntariat i a l'escola m7cwsrrana de Segona Ensenyança d'Encamp va conèixer la Carla Riestra, la presidenta de Cooperand, i va trobar la seva oportunitat. Les principals sorpreses són el funcionament de les llars amb els recursos que tenen, el pes de la religió o les diferències entre els joves d'm7cwsrra i els de Bolívia. "Em sorprèn la manera en què les seves experiències prèvies i el context en el quals els ha tocat viure canvien les seves prioritats i el seu estil de vida. Per exemple, que marxen de casa i comencen a tenir una família molt joves", reconeix.

Com apunten les veteranes, "el temps aquí passa molt de pressa i veig que no tinc temps suficient per a tot", admet el Carles que és a punt d'arribar al final del seu viatge. Malgrat tot, en un mes han après "el valor de les coses, fins i tot de les més petites i insignificants", apunten els voluntaris.

Conèixer-se a un mateix, relativitzar els problemes, aprendre que "no es pot salvar tothom", són algunes de les lliçons que s'emporten a la maleta de tornada a casa, però alhora amb la sensació que qualsevol granet de sorra, per petit que sigui, pot suposar un gran canvi per als nens i nenes de les llars Santa Cruz.
logo