Domingo, 23 Agosto 2015 00:00

Cooperand, petita ONG que multiplica esforços per ajudar els infants

Nota: Diario BonDia - Andorra (DG., 23/08/2015 - 23:50)
http://www.bondia.ad/societat/cooperand-petita-ong-que-multiplica-esforcos-ajudar-els-infants

Ajudar els nens i adolescents que es troben al carrer o en risc és l’objectiu de Cooperand amb Llatinoamèrica, una ONG del país que treballa des de ja fa uns anys a través de diferents projectes per oferir un futur millor a aquests joves a Bolívia. Es tracta d’una petita ONG que demostra que no cal tenir una gran estructura per fer arribar l’ajuda allà on més es necessita. De fet, l’entitat té diferents programes endegats i el seu treball arriba no només a Bolívia sinó també a Andorra.
Només cal fixar-se en algunes dades per comprovar quina és la situació de la infància en aquest país llatinoamericà: el 69% dels nens de fins a 17 anys estan en situació de pobresa i el treball infantil representa un 22% entre els que tenen entre 5 i 14 anys. El país té un volum aproximat de 4,5 milions d’infants i 2,8 viuen en situació d’alt risc social. Davant aquestes xifres Carla Riestra va decidir impulsar aquesta ONG, amb l’ajuda del seu marit i també recollint l’experiència del seu pare a Bolívia, on ja feia anys que treballava. El projecte s’estructura, a grans trets, sobre quatre programes, el del voluntariat, el d’apadrinament, el d’educació digital i també la conscienciació i la sensibilització.
Pel que fa al voluntariat, cada any es forma persones que vulguin col·laborar amb Cooperand sobre el terreny. Així, més de 40 persones d’Andorra ja han estat voluntaris a Bolívia, ja sigui de curta estada (d’un a dos mesos) o de llarga (un any). Aquestes persones presten la seva ajuda en les diferents llars d’acollida d’infants, una feina que poden dur a terme des que arriben a Bolívia gràcies a la formació prèvia que es duu a terme al Principat, ja que d’aquesta manera només aterrar ja poden començar a treballar. Tal com recorda Riestra, aquesta col·laboració no és que sigui necessària sinó que és “vital”.
Quant a l’apadrinament, les famílies andorranes tenen l’opció d’ajudar apadrinant un nen. Una seixantena ja col·laboren d’aquesta manera amb l’ONG i per als infants suposa un suport molt important, ja que molts no tenen cap familiar i aquest apadrinament és allò més semblant a una família que poden tenir, segons recorda la responsable de l’ONG, afegint que no es tracta només de l’ajuda que puguin rebre de manera periòdica aquests infants sinó també del vincle afectiu que estableixen amb la seva família andorrana.
Quant al projecte d’educació digital, tal com explica Riestra, és l’“estrella” i compta amb la subvenció del Govern. Es tracta d’un curs homologat per l’executiu bolivià a través del qual els joves de les llars d’acollida que tenen entre 14 i 17 anys es poden formar en les noves tecnologies. L’últim any de formació duen a terme pràctiques en empreses “amigues” de la mà de Cooperand. L’objectiu és que aquests joves puguin obtenir una feina un cop acabin la seva formació i per això és molt important no només la feina de formació sinó la d’inserció laboral que es vehicula a través d’aquest projecte.
De la mà de Cooperand també va néixer, el gener del 2014, un projecte terapèutic a la llar d’acollida Casa Maín, que acull més d’un centenar de nenes. La majoria ha estat víctima de múltiples abusos i els casos són molt complexos. Cooperand es va comprometre amb una psicòloga per atendre de manera individualitzada cada nena, per fer teràpia i treballar diferents aspectes com la por, l’autoestima, la confiança o la seguretat, en definitiva, perquè puguin rebre un suport que les ajudi per poder avançar en els seus estudis i en la seva formació i puguin tirar endavant deixant enrere els problemes que han viscut.
Cooperand també col·labora amb una llar que acull infants del carrer amb discapacitat, Eben-Ezer. Amics i familiars de Riestra s’han implicat en aquest projecte i hi col·laboren prestant la seva ajuda de manera regular. També es fan campanyes al Principat per recollir fons per a les despeses dels medicaments i tractaments d’aquests nens. D’aquesta manera, Riestra esmenta les campanyes que es fan a l’Escola Andorrana de segona ensenyança d’Encamp, des del 2007, que han permès aquesta compra de medicaments i tractaments. En aquest sentit, recorda que a Bolívia els preus són “excessius” i que les pòlisses per a aquest perfil de població “són abusives”, la qual cosa fa que manquin d’assegurança mèdica.
Conscienciació
A més a més, i tenint en compte la importància de la conscienciació i la sensibilització, Cooperand treballa mitjançant les escoles, la universitat o esdeveniments puntuals, per informar i implicar la societat en tasques solidàries. En aquest sentit, Riestra posa en relleu que “Andorra és un país petit però amb un gran cor, i ho hem pogut comprovar.”
De manera paral·lela, des de l’UdA Cooperand coordina el Curs de cooperació internacional i voluntariat, que permet conèixer aquest àmbit en profunditat i realitzar el voluntariat a Bolívia, si es desitja. De fet, molts dels voluntaris han sortit d’aquesta formació. Riestra destaca que aquesta “meravellosa experiència no deixa ningú indiferent i enriqueix aquell que la prova” i, de fet, el curs va néixer com una formació biennal i ha passat a ser anual donada l’alta demanda que hi ha.
Tots aquests projectes posen en relleu com petites ONG duen a terme sobre el terreny una tasca rellevant i com a través de la implicació de moltes persones es poden aportar petits grans de sorra que arriben a ser molt importants, en aquest cas per oferir un futur millor a aquells infants que estan en situacions límit i que si no fos per la solidaritat d’algunes persones potser no tindrien l’oportunitat de deixar enrere la pobresa i les situacions complicades. L’equip de Cooperand es troba ara com ara a Bolívia treballant sobre el terreny ja que de fet cada any passen uns mesos allà. Quan tornin podran tornar a constatar, una vegada més, que “als països occidentals estem massa preocupats per nosaltres mateixos” i que “només cal mostrar interès per conèixer, confiar i col·laborar de qualsevol manera per sentir-se útil i donar més sentit a tot el que fem”.
Domingo, 04 Agosto 2013 00:00

Perills al carrer

Nota: Diari d´Andorra - Andorra (04/08/2013)
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26956&Itemid=380

L’ONG andorrana Cooperand treballa un estiu més a les cases d’acollida de Bolívia per treure infants del carrer i donar-los serveis mínims d’educació i sanitat. Aquest any s’han afegit a la iniciativa nou voluntàries del país que treballaran en aquestes tasques.

Nens fugits de casa, abandonats, maltractats, explotats, víctimes de violència física i d’agressions sexuals. Són els usuaris de les nou cases d’acollida que apleguen 1.600 nanos que el projecte Don Bosco dels Salesians desenvolupa fa anys a Bolívia i en el qual col·labora des de fa deu anys Carla Riestra. Primer de manera individual i fa un parell d’anys sota el paraigua de l’ONG que ha creat, Cooperand. I aquests juliol i agost acompanyada per una infermera, una advocada, quatre professores, una assistent social i dues estudiants universitàries, que treballaran voluntàriament amb els petits i els cuidadors en tallers de sanitat, educació i legals jurídics.
El treball consisteix a atendre infants en situació d’extrema necessitat, “Bolívia és el segon país més pobre d’Amèrica després d’Haití”, recorda Riestra, i els nens són les víctimes més febles de la cadena. En aquest escenari de “moltíssima pobresa” la canalla s’ha de buscar la vida i un recurs habitual és consumir clefa. Una substància al·lucinògena, una mena de cola que “els treu la gana, la por i el fred mentre viuen al carrer”, comenta la presidenta de l’ONG. D’entre les històries dramàtiques que explica impressiona saber que hi ha nens que amb tres anys han convertit aquesta droga en element de subsistència, mentre puntualitza que el concepte de família, d’amor pels fills i l’obligació de tenir-ne cura és, en aquelles contrades, molt diferent del que es té a les societats occidentals i, per això, és relativament habitual que els petits siguin abandonats i que ningú no se’n preocupi. Ni tan sols les autoritats, com demostra el fet que al carrer siguin agredits inclús per la policia i tot plegat, l’Estat “no sap com solucionar-ho”, assegura la cooperant. I és on sorgeixen la solidaritat i l’ajuda d’entitats laiques i religioses.
L’objectiu és proporcionar-los educació, “hi ha nens amb 12 anys que no saben escriure”, ressalta Riestra, però també “sanitat i serveis mínims”, i se’ls ensenyen oficis per donar-los sortides professionals “perquè el més difícil és la reinserció i amb 16 o 17 anys que surten de les llars poden tornar al carrer”. A partir d’ara i amb la subvenció de 47.000 euros que Cooperand ha rebut de Govern i als quals “la contraparte boliviana”, és a dir, l’entitat amb què treballen al país andí, afegeix la resta fins a 115.000 euros, permetrà formar joves com a tècnics d’ofimàtica. La intenció de l’entitat és trobar alternatives laborals als infants, ja que se’ls forma com a forners, jardiners, fer­rers... i hi ha més oferta que demanda per a aquests perfils professionals.
Les voluntàries d’aquest estiu també hi col·laboraran en una casa on conviuen dos centenars de nenes. Totes elles violades i maltrac­tades al nucli familiar, i una de les tasques més importants “és conscienciar-les que això no ho han d’acceptar perquè culturalment tenen assumit l’alcoholisme, les vexacions i les agressions. És el que han viscut”, destaca la cooperant. Per a elles es fan tallers de sexualitat on se les informa “des del punt de vista femení, perquè no en tenen més referents que les monges”, dels problemes de les malalties de transmissió sexual com sífilis o gonorrea, que pateixen amb freqüència.
La tasca de l’ONG andorrana se sustenta econòmicament amb els fons que recullen amb les festes i jornades pro Bolívia i amb els diners que aporten els padrins cada mes. Carla Riestra diu que “has d’anar preparat mentalment perquè és molt dur” el que veus allà, però emfatitza que l’experiència “enriqueix moltíssim, et sents útil i vols tornar” i per això vol captivar més col·laboradors per continuar els projectes.
Viernes, 16 Enero 2015 00:43

'Cooperand' amb els nens bolivians

Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
http://diari.elperiodic.ad/noticia/41705/cooperand-amb-els-nens-bolivians

Imatge de varis voluntaris i adolescents a la llar Techo Pinardi, el passat mes d'agost Foto: Cooperand
Ja fa més d'una dècada que el projecte Cooperand amb Llatinoamèrica assisteix a infants i adolescents de Santa Cruz de la Sierra, la ciutat de Bolívia on més infants i adolescents viuen al carrer. El passat 2014, nou voluntaris andorrans s'hi van desplaçar amb l'objectiu de participar en la reversió d'aquesta situació, una dada molt positiva que també va beneficiar la societat andorrana.

Cooperand no es limita a acollir persones interessades en oferir les seves facultats per ajudar els més desfavorits. A més, els forma i dota d'experiència abans d'enviar-los a un destí específicament adaptat al seu perfil gràcies a la col·laboració de la Fundació Privada BPA.

La presidenta de l'organització, Carla Riestra, i la gerent de la Fundació, Carme García, van presentar ahir a la seu de BPA a la capital el balanç del projecte de formació de voluntaris desenvolupat l'any passat. Ambdues representants van coincidir en destacar-ne el succés amb què es va tancar.

Abans d'endinsar-se de ple en un entorn en molts punts contraposat al nivell de vida de què gaudim al Principat, els voluntaris intervenen en un curs de formació de sis mesos de durada impartit a la Universitat d'Andorra i anomenat Cooperació internacional i voluntariat. Un dissabte al mes, durant tres o quatre hores, experts del sector de la sanitat, veterans en el món de la solidaritat i altres professionals de la mateixa organització, transmeten els seus coneixements als voluntaris. Així, se'ls implica en el projecte des de l'inici, se'ls prepara per tal d'evitar el xoc cultural que comporta el viatge i se n'estudia les principals qualitats per tal d'assignar-los una tasca i una llar d'acollida el més adaptada a les seves característiques.

La formació no finalitza a les aules ni repercuteix únicament a la societat bolliviana. Abans de marxar, els voluntaris també col·laboren i continuen la seva preparació en diverses entitats del país, com són Càritas, l'Hospital o la Creu Roja.

En Joan López i na Sac Nicté, dos dels voluntaris que el passat estiu van fer la seva estada a la llar Techo Pinardi, van transmetre ahir –visiblement emocionats– «l'increïble de l'experiència», a la qual «convidem encaridament a participar a tothom qui pugui». L'Anna Badia i l'Olalla Losada, membres del projecte Plan 3.000, subscrivien la recomanació afirmant que «tornarem aquest any».

Hi ha dues possibles vies per poder ser partícip d'aquest acte de solidaritat. A més d'adherir-se al curs que començarà a finals d'aquest mes a la Universitat, els interessats també poden optar per contactar amb Cooperand mitjançant el seu lloc web (www.cooperand.org) o bé a través de la seva pàgina de Facebook: www.facebook.com/andorracoopera.

Els veterans no ho dubten: «No hi ha intercanvi més educatiu i útil, però, per sobre de tot, bonic i necessari». H
Viernes, 16 Enero 2015 00:48

CARLA RIESTRA «La vida et retorna el que fas pels demès»

Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
http://diari.elperiodic.ad/entrevista/41701/carla-riestra-la-vida-et-retorna-el-que-fas-pels-dems

VOLUNTÀRIA I PROFESSORA

Fa vint anys que va arribar a Andorra i, actualment desenvolupa grans tasques per la societat. A més d'impartir classes a l'Escola Andorrana i a la Universitat d'Andorra, presideix Cooperand, l'ONG que no només forma degudament els voluntaris que s'hi inscriuen sinó que a més desenvolupa una immensa labor en favor de nens bolivians que vivien una situació precària.

– Quina és la teva afició preferida?

Els nens i l'educació. Bolívia em va enamorar el 2004. Va ser la primera vegada i des d'aleshores hi torno cada any ja sigui com a voluntària, com a docent o per participar en projectes com el d'Educació Digital, amb què formem a nens i els introduïm en un mercat laboral amb majors possibilitats.

– Què li agrada d'Andorra?

La tranquil·litat i la seguretat.

– I el que menys?

És difícil respondre aquesta pregunta... Quan sóc fora la trobo a faltar.

– Quin és el seu racó preferit del país?

Casa meva. Quan tinc una estona de tranquil·litat i puc desconnectar, ho faig a casa.

– Recicla?

Ho intento. Estic conscienciada amb què és necessari, així que sempre que puc, ho faig.

– Està d'acord amb pagar l'IRPF?

Estic d'acord amb contribuir amb el poble. Ens en beneficiem tots: hi haurà temps en què arribarà menys turisme o quan el consum baixarà. Per seguir amb una vida com l'actual, hem de contribuir.

– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

M'he qüestionat sovint marxar a Bolívia, perquè la porto al cor. No obstant això, espero no deixar mai Andorra. No sé com contestar sense anar-me'n per les branques, però m'agradaria mantenir el petit racó que abans he esmentat. Però no, si Bolívia no fos el meu destí, no marxaria.

– Li satisfà el model sanitari?

Sí. Per sort, fins ara he gaudit de bona salut. Les poques ocasions en què he hagut d'acudir al servei, però, m'he sentit coberta.

– Compar a Andorra és barat?

Depèn. Comparat amb què? Quan torno de Bolívia tot em sembla caríssim. Si marxés al nord d'Europa, Andorra seria la glòria... És relatiu, depèn de amb què ho comparis i dels tipus de productes dels que parlis.

– Li interessa la política?

Com a ciutadana. És a dir, considero que com a ciutadans i com a contribuents tenim el dret de poder triar el nostre representant. Però més enllà, no m'interessa especialment.

– Se sent inquieta sense el mòbil?

Curiosament, quan sóc a Occident, sí. Porto totes les reunions, compromisos... registrats al telèfon. Per a mi és una eina que m'ajuda a organitzar-me. Quan sóc fora, m'oblido del mòbil; l'empro únicament per contactar amb familiars i gent de l'entorn, però no tinc la necessitat de tenir-lo a sobre com quan visc la meva vida quotidiana.

– Quin programa televisiu li agrada més?

Francament, la miro molt poc. Estic enganxada als informatius, tant als nacionals com els de fora. Però la poca estona que tinc prefereixo gaudir-la en tranquil·liat, xerrant amb el meu marit o llegint. Podria destacar el 30 minuts, perquè tracta temes molt interessants, però.

– Té por a la mort?

No em treu la son. Estem mal acostumats perquè normalment vivim fins els 80. Em va cridar molt l'atenció que a Bolívia la gent diu «buen día», en comptes de pluralitzar. No sabem què passarà demà i no m'inquieta.

– Creu que hi ha alguna cosa més, després?

Crec que cadascú recull el que sembra. El meu pare m'ho ha dit sempre, des de petita. No sé en quin moment; ara després... Només sé que la vida recompensa els teus actes.

– Practica esport? Quin?

Sí, sempre n'he practicat i m'agrada molt. M'encanta esquiar, anar a les Pardines... Amb els compromisos és més difícil, però no he deixat mai de practicar-lo, em fa sentir molt bé.

– Intenta estalviar?

La intenció hi és. No és fàcil i depenent del període, menys. Em descol·loquen les despeses d'Occident, però ho intento.
Viernes, 09 Febrero 2018 16:12

Espanya col·laborarà en la Cimera Iberoamericana 2020

Nota: Diari d'Andorra - Andorra (09/02/2018)
https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/02/09/espanya_col_laborara_cimera_iberoamericana_2020_126580_1125.html

El secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per Iberoamè̀rica i el Carib del govern d’Espanya, Fernando García Casas, va iniciar ahir el seu viatge oficial al Principat, on es va reunir amb el cap de Govern, Antoni Martí, i amb la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, per tractar la cooperació internacional amb el desenvolupament. En el marc d’aquesta visita està previst que al llarg del dia d’avui García es reuneixi amb Ubach per tractar la Cimera Iberoamericana del 2020...
Viernes, 09 Febrero 2018 16:12

Andorra i Espanya volen col·laborar més en cooperació internacional

Nota: Diario BonDia - Andorra (09/02/2018)
https://www.bondia.ad/politica/andorra-i-espanya-volen-collaborar-mes-en-cooperacio-internacional

El cap de Govern, Antoni Martí, es va reunir ahir amb el secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib del Govern espanyol, Fernando García Casas, a qui va agrair el suport d’Espanya a Andorra per acollir la Cimera Iberoamericana el 2020, segons va informar l’executiu en un comunicat. Durant la trobada es van tractar aspectes que tenen a veure amb les relacions bilaterals i han coincidit a celebrar els 25 anys de relacions diplomàtiques entre Andorra i Espanya.
Posteriorment, García Casas va mantenir una reunió de treball amb la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, en la qual es va exposar l’acció del Govern al voltant de la cooperació internacional. Així, es va tractar l’evolució, les prioritats i objectius, les accions que es duen a terme, així com els reptes actuals i el creixent interès de la societat andorrana en el voluntariat internacional.
Acompanyant el secretari d’Estat espanyol, es va traslladar a Andorra una representant de l’Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), que va mostrar el seu interès a obrir vies de col·laboració amb el ministeri d’Afers Exteriors en l’àmbit de la cooperació internacional, particularment en aspectes relatius al voluntariat internacional i la formació i el suport logístic sobre el terreny.
Garcia Casas també es va reunir amb representants d’entitats i responsables de projectes de cooperació a Andorra, que han exposat el seu treball sobre el terreny a diferents continents. Durant la trobada es va poder relatar al secretari d’Estat la realitat de les entitats andorranes que actuen a nivell internacional i les particularitats d’Andorra a l’hora de desenvolupar el seu treball en aquest àmbit.
En l’agenda de García Casas hi ha prevista també una visita al Consell General i una trobada amb el síndic general, Vicenç Mateu, i la subsíndica, Mònica Bonell. El secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib va participar també en l’acte de cloenda del Curs de cooperació internacional i voluntariat de la Universitat d’Andorra, que va tenir lloc al centre cultural La Llacuna de la capital, amb la realització de la taula rodona Andorra al món: la cooperació internacional i el paper de les entitats andorranes. Posteriorment, va oferir la xerrada El sistema iberoamericà en l’horitzó 2020: perspectives i reptes dins les sessions del cicle Diálogos Iberoamericanos, que organitza l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
Aquest matí García Casas mantindrà una reunió de treball amb la ministra d’Afers Exteriors per tractar la Cimera Iberoamericana 2020.
Jueves, 08 Febrero 2018 16:04

Espanya lloa el Principat en cooperació internacional

Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (08/02/2018)
https://www.elperiodic.ad/noticia/62378/espanya-lloa-el-principat-en-cooperacio-internacional

El secretari d’Estat de Cooperació Internacional per Iberoamèrica i el Carib del Govern espanyol, Fernando Garcia Casas, va ser el protagonista de la clausura de la cinquena edició del curs en cooperació internacional i voluntariat de la Universitat d’Andorra, on va destacar la «significativa contribució per habitant» que té Andorra en aquesta matèria.

També la tècnica en Afers Multilaterals i Cooperació Internacional del Govern, Júlia Stokes, va assegurar que les entitats andorranes que treballen internacionalment són molt actives i molt coneixedores del terreny on cooperen, mentre que la coordinadora del curs, Carla Riestra, va afegir que cada cop la gent és més conscient que «necessitem donar un cop de mà a fora», i que bona mostra d’això és l’èxit que té any rere any la formació.

Casas també va aprofitar la visita per reunir-se amb el cap de Govern, Toni Martí, qui va agrair el suport del país veí del sud per acollir la Cimera Iberoamericana el 2020. Durant la trobada, van tractar aspectes de les relacions bilaterals i van coincidir a celebrar els 25 anys de relacions diplomàtiques entre els dos països.

El secretari d’Estat espanyol va mantenir una reunió de treball amb la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, en la qual es va exposar l’acció del Govern al voltant de la cooperació internacional; es va tractat l’evolució, les prioritats i objectius, les acciones que es duen a terme, així com els reptes actuals i el creixent interès de la societat andorrana en el voluntariat internacional.
Dins de l’agenda de Garcia Casas hi ha prevista una visita al Consell General i una trobada amb el síndic general i la subsíndica; també participarà en l’acte de cloenda del curs de cooperació internacional i voluntariat de la Universitat d’Andorra i oferirà una ponència sobre els reptes d’iberoamèrica dins les sessions de Diálogos Iberoamericanos, entre d’altres activitats.
Lunes, 14 Diciembre 2015 01:00

Més de mig milió d'euros solidaris per a deu ONG

Nota: Diario ARA - Andorra (14/12/2015)
http://m.ara.ad/societat/Mes-milio-deuros-solidaris-ONG_0_1485451570.html

Fa ja cinc anys que MoraBanc va posar en marxa el projecte de targetes solidàries, pensat perquè els clients de l'entitat puguin realitzar donacions a diverses ONG del país. Des de llavors, s'han repartit més de mig milió d'euros i ha estat aquest 2015 l'any en què més recaptació s'ha aconseguit, un total de 141.838 euros. Aquests diners es destinaran a deu ONG: l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, UNICEF, Càritas Andorrana, AINA, Intermón, CAI-La Gavernera, Infants del Món, IBO-Àfrica, Mans Unides i la Fundació Clara Rabassa.

Aquest dilluns al matí les deu ONG vinculades al projecte solidari de MoraBanc han rebut els xecs corresponents al 2015. El director general de l'entitat bancària, Joan Carles Sasplugas, ha volgut destacar "l'evolució positiva" del projecte, tant pel que fa a donacions, que creixen cada any, com pel que fa a nombre de clients implicats. "Són ja el 47% dels clients els que tenen activada la solidaritat, i això ens fa sentir molt bé", ha manifestat.

Els donatius de la targeta solidària es realitzen mitjançant aportacions directes o arrodoniments de les compres dels clients. És a dir, per cada compra s'aporten els cèntims que manquen fins arrodonir l'import al dècim o a l'euro superior. A més, MoraBanc dobla l'aportació feta pel client. Així, dels 547.612 euros repartits durant aquests cinc anys, el 50% ha anat a càrrec de l'entitat bancària.

De cara al 2016, Sasplugas ha explicat que s'obre el projecte a dues ONG més: Cooperand i Bomosa. Per part de Cooperand, la seva fundadora, Carla Riestra, ha explicat que destinaran els diners sobretot als voluntaris, tant als que a estan a a Bolívia per ajudar els nens més desfavorits, com als que es formaran a Andorra per poder marxar properament. Per part de Bomosa, alumnes del Col·legi Internacional del Pirineu han presentat la iniciativa Jove Voluntariat Lector, que permet que padrins de residències o que viuen sols tinguin durant unes hores la companyia de joves a través de la lectura d'algun llibre.

Finalment, durant aquesta entrega de xecs i de balanç de la targeta solidària, la directora de Màrqueting, Comunicació i Qualitat de MoraBanc, Mireia Maestre, ha presentat el calendari solidari per al 2016. Aquest any precisament s'ha destinat a mostrar la tasca que fan aquestes ONG, "de cara a tenir un reclam més per a aquelles persones que encara no són solidàries". I per a les que ja ho són "perquè vegin que el que fan té un efecte, que hi ha projectes macos que tiren endavant", ha exposat.
Lunes, 15 Abril 2013 00:56

'Cooperand' per donar vida

Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (15/04/2013)
http://diari.elperiodic.ad/noticia/30257/cooperand-per-donar-vida

Cooperand amb Llatinoamèrica és una organització no governamental andorrana nascuda no fa ni un any. Però això no vol dir que no tingui una llarga experiència darrera ni un objectiu ambiciós. Que els té. La seva presidenta, Carla Riestra, ja fa una desena d'anys que viatja durant els mesos de juliol i agost a Bolívia per treballar amb els nens del carrer. L'objectiu és «donar-los vida».

Al cor de llatinoamèrica hi ha molts infants que viuen al carrer. Maltractats i abandonats per les seves famílies són víctimes vulnerables. Són violats i explotats laboralment, víctimes de la drogodependència i la prostitució, això si no moren abans. L'important és treure'ls dels carrer. I Cooperand col·labora amb els salesians a Bolívia de manera molt estreta en les tasques d'educació i reinserció d'aquests nens del carrer des de fa 10 anys.

«No es tracta només de canviar-los els bolquers i fer-los un petó, sinó que també s'han d'aportar valors i coneixements», expliquen els responsables de l'ONG. L'objectiu és, sobretot, donar una formació als joves perquè quan surtin de l'orfenat «no recaiguin», no tornin al carrer.

L'ONG andorrana treballa ara a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, –ciutat que, «com a conseqüència del seu desmesurat i incontrolat creixement, té el major nombre de nens del carrer del país»– amb els projectes Don Bosco –que compta amb diferents cases d'acollida per a nens–, Hogar Casa Maín –que és per a nenes i adolescents– i amb l'Hogar Eben-Ezer –destinat a infants del carrer amb discapacitat. La majoria dels esforços es destinen als dos primers, a través dels quals atenen al voltant de 2.000 infants.

La voluntat de Cooperand és, a part de col·laborar amb l'adquisició de roba, medicaments, aliments i material divers, dotar els joves d'una carrera professional. Per això han dissenyat programes formatius, centrats principalment en les noves tecnologies. «Ensenyar-los a moure's avui en dia», que coneguin l'entorn d'internet i tinguin coneixements per poder treballar com administratius, per exemple, que la demanda d'aquest perfil està en alça. Les formacions que imparteix Cooperand en aquests centres compten amb l'homologació de l'autoritat educativa boliviana. D'aquesta manera, els joves poden reinserir-se a la societat.

Per això, també cal formar els docents que treballen a les diferents escoles del projecte, i preparar tot el material educatiu d'e-learning, que malgrat ser una inversió, representa un estalvi en comparació al sistema tradicional.

Per això es necessiten fons econòmics. Malgrat que la contrapart –l'ordre salesiana– és forta i sòlida, no ho pot assumir tot, i també per això Cooperand busca recursos.El projecte «no són milions d'euros», asseguren, però es necessiten diners, i «si no es fa a un ritme es farà a un altre, però es farà». Ho fa buscant socis, que «són importants per donar solidesa a la ONG», diuen.

La feina «no acaba amb els dos mesos d'estiu». Durant l'any es treballa des d'aquí per formar els voluntaris que viatjaran a Bolívia, perquè el «xoc cultural» no els sigui tan dur com el que va patir Riestra en el seu viatge, i també perquè estiguin més preparats per afrontar les tasques a desenvolupar. A més, també s'ha de donar a conèixer la problemàtica dels nens del carrer al món desenvolupat. I no només això. El vicepresident de Cooperand viu a Bolívia, treballant com a voluntari diàriament en les tasques d'administració de les sis cases d'acollida del Projecte Don Bosco des de fa 5 anys.

Els padrins

Cooperand també té un projecte de padrinatge. No és com d'altres programes, sinó que en aquest cas és «un intercanvi continu, i es veu la cadena real» i els padrins «tracten directament» amb els seus fillols. Així ho afirmen els responsables de la ONG, que asseguren que el programa de padrinatge té «molts bons resultats», justament per aquest contacte fluid i la proximitat.

*www.cooperand.org
Jueves, 21 Noviembre 2013 00:51

Fundació BPA col·labora en la formació de voluntaris

Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (21/11/2013)
http://diari.elperiodic.ad/noticia/34190/fundaci-bpa-collabora-en-la-formaci-de-voluntaris

Santa Cruz de la Sierra és la ciutat de Bolívia que té el nombre més elevat de nens i joves vivint al carrer. L'ONG andorrana Cooperand fa deu anys que treballa amb aquest col·lectiu i col·labora amb nou cases d'acollida de la zona que atenen més de 2.000 nens. Aquesta ONG envia a voluntaris els mesos d'estiu per ajudar en les tasques necessàries, i amb l'objectiu que el voluntaris puguin aprofitar tot el temps de l'estada, i «no es perdin dos setmanes amb el que representa el xoc cultural i de la situació en que es troben», tal i com va explicar Carla Riestra, la presidenta de Cooperand, es vol avançar en la formació prèvia. Això és podrà dura a terme aquest any gràcies a la col·laboració de la Fundació BPA, que donarà suport al programa de formació i permetrà proporcionar els recursos didàctics necessaris. La gerent de la Fundació, Carme Garcia, va dir ahir que «aquesta formació també repercutirà en favor de la societat andorrana, ja que aquests voluntaris després podran aplicar tot el que han aprés a les entitats del país que treballa amb gent que pateix dificultats»; tot i que la situació «no té res a veure, la gent que és i aprèn com ser solidari, ho és allà i aquí».

LA FORMACIÓ / Els cursos de formació de voluntaris tindran lloc de febrer a juny, en sessions de tres hores els dissabtes al matí. L'objectiu és introduir els participants en la problemàtica dels nens al carrer i desenvolupar estratègies per aprofitar millor els recursos disponibles.

El secretari de Cooperand, Sergio Würth, va explicar que aquest any «volem sumar més voluntaris, tot i que no més de 20 persones». Els responsables de la organització van remarcar ahir la importància d'animar a participar-hi a la gent formada: «infermeres, psicòlegs, etc són molt necessaris», tot i que «les tasques a realitzar són de tot tipus, així que qualsevol persona pot ajudar». La formació ni tindrà cap cost, de fet, els voluntaris només han de costejar-se el bitllet d'avió i la assegurança mèdica. Les preinscripcions estaran obertes fins a finals de gener.

educació digital/D'altra banda, Riestra va informar que un dels objectius de l'ONG és que els nens i nenes de les cases d'acollida tinguin una sortida professional «amb més demanda» que els oficis tradicionals. Per aquest motiu han iniciat un projecte d'educació digital perquè un cop acabin la secundària puguin accedir a llocs de treball més qualificats i reinserir-se en la societat.
  • Datos vida niños de la calle
    28 Aug 17
    cooperand
    Desgraciadamente este tipo de situaciones son más comunes codo dio y lo respuesta de lo mayoría es lo completo indiferencia. Los niños de lo calle sufren de desnutrición, caen en lo drogadicción, en monos de mafias que les exploto y nadie levanto un dedo por ellos. ¿Tendríamos lo mismo actitud si esos niños fueron n...

    Datos vida niños de la calle

    Datos vida niños de la calle
    Desgraciadamente este tipo de situaciones son más comunes codo dio y lo respuesta de lo mayoría es lo completo indiferencia. Los niños de lo calle sufren de desnutrición, caen en lo drogadicción, en monos de mafias que les exploto y nadie levanto un dedo por ellos. ¿Tendríamos lo mismo actitud si esos niños fueron nuestros hijos?. Nuestra indiferencia es tonto que no vemos o otro ser humano como o un semejante, como un ser que es parte de nosotros. Al no brindarles oportunidades únicamente los estamos educando poro ser delincuentes y más tarde, padres irresponsables de otros hijos, creando uno cadena de miseria sin fin. lAlguno vez dejaremos o un lodo nuestro indiferencia?
    Mientras leemos esto pensamos que poco podemos hacer pero no es cierto. Nosotros trabajamos poro estos niños y poro su reinserción. Contamos con madrinas, familias enteros que se implican con estos niños, amigos, empresas, entidades públicos, voluntari@s sobre el terreno que cuidan y educan con amor o estos niños. Desde cooperond.org puedes ayudarnos mucho o seguir trabajando desde aquí poro ellos.
    01
    02
    03

    04
    05
  • 23 Nov 14
    El Deber
    Nota: Diario El deber - Bolivia (23/11/2014) 
    http://www.eldeber.com.bo/bolivia/ninos-familia-son-abandonados-hogares.html

    En Santa Cruz dan Bs 10 por día para su alimentación. Las organizaciones no gubernamentales, sobre todo la Iglesia católica, deben ocuparse del resto. No dan abasto y eso pone en peligro la vida...

    Los niños sin familia son abandonados por el Estado en los hogares

    Nota: Diario El deber - Bolivia (23/11/2014) 
    http://www.eldeber.com.bo/bolivia/ninos-familia-son-abandonados-hogares.html

    En Santa Cruz dan Bs 10 por día para su alimentación. Las organizaciones no gubernamentales, sobre todo la Iglesia católica, deben ocuparse del resto. No dan abasto y eso pone en peligro la vida. El Estado no tiene un solo hogar bajo su administración.

    a hermana Benedicta es tan bajita que apenas se la ve detrás de su escritorio. El poco español que habla le alcanza para decir su verdad: “Aquí nosotros salvamos vidas”. Ella es la directora del hogar Virgen de Fátima de Santa Cruz, un homónimo del de La Paz, donde hasta hace diez días estaba Alexander, el bebé de ocho meses que falleció supuestamente víctima de una violación. La hermana Benedicta, canosa y desconfiada, explica que aquí la muerte acecha a diario y hay que espantarla. El centro tiene 60 niños de entre cero y seis años y los 20 ítems que otorga el Estado para atenderlos no alcanzan para casi nada. Tampoco se dan abasto con las 30 personas que pagan con fondos propios y cada educadora, un eufemismo para decir niñera, debe encargarse de entre 12 y 24 pequeños a la vez.

    “Los niños se despiertan y toman leche al mismo tiempo, así que la educadora tiene que acomodarlo en su cunita y dejarlo con el biberón apoyado en la almohada”, explica Mirtha Chavarría, trabajadora social del hogar.

    Esta situación se replica en los 48 hogares de Santa Cruz de la Sierra, que pese a sus carencias están en mejores condiciones que los del resto del país. En La Paz, por ejemplo, el Defensor del Pueblo ha elevado un informe que agrupa las falencias en tres sectores: infraestructura, falta de personal especializado (parvularios, pedagogos, sicólogos, trabajadores sociales y médicos) y una situación de retardación de justicia que evita que los niños internados tengan la posibilidad de ser adoptados. Teófila Guarachi, representante del Defensor del Pueblo en La Paz, explica que los hogares tienen carencias por donde se los mire, desde los baños hasta la falta de personal profesional y especializado para atender a los niños.

    “Desde hace 20 años en Santa Cruz hay 171 ítems para los hogares y no se ha creado ni uno más, pese a que los hemos solicitado muchas veces”, dice Ariel Villarroel, director de Asistencia Social de la Gobernación, que explica que la creación de ítems depende del Ministerio de Justicia y de Educación. “Desde hace diez años no se ha aumentado un solo cupo en ningún hogar, pese a que la población se duplicó”, señala Rossy Valencia, secretaria de Género de la Alcaldía cruceña.

    El Estado (Defensor, Alcaldía, Gobernación) observa, critica, evalúa, pero no aporta demasiado. En Santa Cruz de la Sierra, salvo el hogar para víctimas de abuso sexual de reciente creación, ninguno de esos 5.000 cupos distribuidos en 48 hogares ha sido creado ni es mantenido por el Estado. Es más, 32 dependen de la Iglesia católica.

    Una bomba de tiempo
    Cristian sonríe y pisa con pose de crack una pelota hecha de cartones arrugados y plastificada con cinta de embalar, mientras Octavio Sabadín enumera los gastos por pagos de salario que hasta fin de año debe afrontar el Hogar Don Bosco. “Son Bs 690.000, que nos los debemos prestar”, dice frente a una cámara. Sabadín es un cura mayor, flaco, de cejas ralas y lentes a media nariz que habla con pasión.

    Explica que cada día reciben Bs 10 por cada niño que albergan y responde con una cólera suavizada por tantos años de púlpito cuando se le pregunta para qué alcanza. “Yo me pregunto si la gente de la Gobernación tiene hijos y si ha calculado cuánto gasta todos los días para dar de comer”, dice.

    Los Bs 15 por día que dará la Gobernación desde el próximo año tampoco es una solución. Según calcula Benedicta, en los bebés del Fátima gasta entre 25 y 30 por día en las cinco comidas que reciben.
    En el Centro Sagrado Corazón, el único que depende de la Alcaldía, gastan Bs 40.

    Patricia Acho, administradora de Don Bosco, explica que ellos pagan a 19 educadores que trabajan en dos turnos, cuando en realidad necesitarían al menos del doble. Cada educador trabaja con entre 25 y 30 niños y adolescentes, cuando lo ideal sería trabajar con no más de 12. Cobran el sueldo mínimo por esa labor, que a veces se extiende más de ocho horas cuando un niño se enferma.

    En el hospital de niños, según Chavarría, no aceptan que los internen sin que una educadora se quede cuidándolo. Eso, en el caso de los hogares con niños pequeños, exige que se contrate a personal eventual para remplazar a la cuidante.

    Pese a ello, conseguir atención de salud ya es todo un logro.

    Los mayores de seis años, que no tiene cobertura del SUMI, deben ser asegurados a la Caja Nacional de Salud, que niega la atención a los niños en cuyos documento figure el nombre de los padres. “Si están en un hogar es porque no sabemos dónde están los padres”, se queja Sabadín.

    Cuando no hay documentos, según Acho, las trabajadoras sociales se deben convertir en detectives que recorren la ciudad buscando parientes de los niños para presentarlos como testigos. Es lo que les exigen para extender un certificado de nacimiento que permita inscribirlos al SUMI, a la Caja o al colegio. “Ya hemos hablado con el Servicio de Registro Ciudadano pero no depende de nosotros”, se excusa Villarroel.

    Dualidad
    En los 23 años que lleva Sabadín como delegado de los hogares católicos -asegura- nunca ha conseguido sentar en una misma mesa a la Alcaldía y a la Gobernación para que trabajen juntos. Explica que, en Argentina, el Estado se hace cargo de los sueldos de los hogares católicos y acá el Estado da sueldos solo cuando él es el administrador. “No tienen mística ni proyectos de éxito. ¿Qué van a hacer 140 niñas víctimas de abuso todas juntas en un hogar? ¿Van a mezclar sufrimiento, incubar dolor y odio? Va a ser un infierno. ¿De verdad está funcionado la Granja de Espejos? La Gobernación tiene que decir que sí, después de los millones que invirtieron”, reniega Sabadín. También refuta el centro para 200 adolescentes adictos que prepara la Alcaldía. “¡Es absurdo encerrar a chicos drogadictos y pandilleros. No se los cura poniéndole un suero, es un tratamiento de cabeza y vida”, dice.

    “Hay una relación falsa que debe acaba”, añade. La Iglesia ya se cansó de ver cómo el Estado sí tiene presupuesto para atender los centros que crea pero no para ayudar a los que ella gestiona. Desde esta semana buscarán un nuevo convenio con la Gobernación, en la que se comprometa a trabajar a la par de la Iglesia, porque seguir así, viviendo de prestado y con el Jesús en la boca, no es posible.
  • 4 Aug 13
    Diari d'Andorra
    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (04/08/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26956&Itemid=380

    L’ONG andorrana Cooperand treballa un estiu més a les cases d’acollida de Bolívia per treure infants del carrer i donar-los serveis mínims d’educació i sanitat. Aquest any s’han afegit a la in...

    Perills al carrer

    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (04/08/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26956&Itemid=380

    L’ONG andorrana Cooperand treballa un estiu més a les cases d’acollida de Bolívia per treure infants del carrer i donar-los serveis mínims d’educació i sanitat. Aquest any s’han afegit a la iniciativa nou voluntàries del país que treballaran en aquestes tasques.

    Nens fugits de casa, abandonats, maltractats, explotats, víctimes de violència física i d’agressions sexuals. Són els usuaris de les nou cases d’acollida que apleguen 1.600 nanos que el projecte Don Bosco dels Salesians desenvolupa fa anys a Bolívia i en el qual col·labora des de fa deu anys Carla Riestra. Primer de manera individual i fa un parell d’anys sota el paraigua de l’ONG que ha creat, Cooperand. I aquests juliol i agost acompanyada per una infermera, una advocada, quatre professores, una assistent social i dues estudiants universitàries, que treballaran voluntàriament amb els petits i els cuidadors en tallers de sanitat, educació i legals jurídics.
    El treball consisteix a atendre infants en situació d’extrema necessitat, “Bolívia és el segon país més pobre d’Amèrica després d’Haití”, recorda Riestra, i els nens són les víctimes més febles de la cadena. En aquest escenari de “moltíssima pobresa” la canalla s’ha de buscar la vida i un recurs habitual és consumir clefa. Una substància al·lucinògena, una mena de cola que “els treu la gana, la por i el fred mentre viuen al carrer”, comenta la presidenta de l’ONG. D’entre les històries dramàtiques que explica impressiona saber que hi ha nens que amb tres anys han convertit aquesta droga en element de subsistència, mentre puntualitza que el concepte de família, d’amor pels fills i l’obligació de tenir-ne cura és, en aquelles contrades, molt diferent del que es té a les societats occidentals i, per això, és relativament habitual que els petits siguin abandonats i que ningú no se’n preocupi. Ni tan sols les autoritats, com demostra el fet que al carrer siguin agredits inclús per la policia i tot plegat, l’Estat “no sap com solucionar-ho”, assegura la cooperant. I és on sorgeixen la solidaritat i l’ajuda d’entitats laiques i religioses.
    L’objectiu és proporcionar-los educació, “hi ha nens amb 12 anys que no saben escriure”, ressalta Riestra, però també “sanitat i serveis mínims”, i se’ls ensenyen oficis per donar-los sortides professionals “perquè el més difícil és la reinserció i amb 16 o 17 anys que surten de les llars poden tornar al carrer”. A partir d’ara i amb la subvenció de 47.000 euros que Cooperand ha rebut de Govern i als quals “la contraparte boliviana”, és a dir, l’entitat amb què treballen al país andí, afegeix la resta fins a 115.000 euros, permetrà formar joves com a tècnics d’ofimàtica. La intenció de l’entitat és trobar alternatives laborals als infants, ja que se’ls forma com a forners, jardiners, fer­rers... i hi ha més oferta que demanda per a aquests perfils professionals.
    Les voluntàries d’aquest estiu també hi col·laboraran en una casa on conviuen dos centenars de nenes. Totes elles violades i maltrac­tades al nucli familiar, i una de les tasques més importants “és conscienciar-les que això no ho han d’acceptar perquè culturalment tenen assumit l’alcoholisme, les vexacions i les agressions. És el que han viscut”, destaca la cooperant. Per a elles es fan tallers de sexualitat on se les informa “des del punt de vista femení, perquè no en tenen més referents que les monges”, dels problemes de les malalties de transmissió sexual com sífilis o gonorrea, que pateixen amb freqüència.
    La tasca de l’ONG andorrana se sustenta econòmicament amb els fons que recullen amb les festes i jornades pro Bolívia i amb els diners que aporten els padrins cada mes. Carla Riestra diu que “has d’anar preparat mentalment perquè és molt dur” el que veus allà, però emfatitza que l’experiència “enriqueix moltíssim, et sents útil i vols tornar” i per això vol captivar més col·laboradors per continuar els projectes.
Back to top