Missió y Visió

MisSió

Donada la situació real exposada, i la llarga trajectòria i experiència sobre el terreny de la seva fundadora, Cooperand es defineix com una eina per ajudar a optimitzar la reinserció social d'aquest grup demogràfic tan crític. Creiem fermament que incrementar els casos d'èxit depèn, en gran mesura, de les eines que tingui cadascun d'aquests nois a l'hora d'enfrontar-se de nou a la societat de forma autònoma.
Tan vital és rescatar-los dels carrers, recuperar-los física i anímicament, com oferir-los una educació. Una formació personal i professional que els hi permeti, no tan sols reinserir-se de nou a la societat de forma autosuficient, sinó amb la seguretat, confiança i voluntat de voler fer-ho.
Donar una sortida professional tècnica a aquest grup tan marginat, incrementa de forma exponencial l'èxit de la seva reinserció a la societat en arribar al mercat laboral amb uns coneixements específics molt demandats, les TI, i distanciar-se de l'oferta massificada d'oficis menys específics.


Visió

La problemàtica mundial de ELS NENS DEL CARRER s'aguditza als països més pobres. Sent Bolívia el país més pobre del con Sud i el segon més pobre, per darrere d’Haití, dins del continent americà, la situació d'aquest grup marginat de la societat és extrema i el seu volum excessiu. El nivell de vida de la majoria de la població és alarmant, marcat per una notable manca de nutrició, educació, salut i higiene.
El 69% dels nens i adolescents fins als 17 anys es troben en situació de pobresa i el treball infantil representa un 22% entre el grup de població de 5 a 14 anys. A Bolívia viuen 4,5 milions de nens; d'aquests, 2,8 viuen en situació d'alt risc social: maltractament, abandó, drogoaddicció, prostitució, explotació i tot tipus d'abusos. Milers de nens i nenes menors de 14 anys treballen als carrers per poder sobreviure.
Les entitats públiques es veuen desbordades i no poden cobrir les necessitats diàries que la problemàtica exigeix; els centres d'acolliment públics són gairebé inexistents i els privats reben una ajuda mínima.
Santa Cruz de la Sierra és la ciutat més industrialitzada del país i ha sofert en els últims 20 anys un creixement demogràfic exponencial. L'atracció d'un treball digne de les perifèries i el camp (on malviu una infinitat de famílies) ha propiciat una descomposició social sense precedents. Moltes famílies que no aconsegueixen tirar endavant, emigren a altres llocs, deixant als seus fills abandonats a la ciutat. Molts altres no aconsegueixen cobrir les seves expectatives econòmiques i forcen als seus fills a treballar als carrers, perdent-se molts d'ells en aquest entorn. D’altres han de fugir de l'entorn familiar degut els maltractaments, abusos i violència que pateixen dins el mateix. Finalment, és comú que la majoria de les adolescents, que ja malviuen als carrers, siguin violades i tinguin als seus fills en aquest mateix context.
Una vegada absorbits pels carrers, aquests nois/es que van des dels mesos d'edat fins els 17 anys, es troben en un entorn de total indefensió. Explotats laboralment en el millor dels escenaris. Diablillos (transportadors de carretons), lustrabotas; amb una alimentació escassa i desequilibrada; i una atenció sanitària nul·la, són víctimes de les inclemències del temps, els abusos de les autoritats, la violència dels carrers, les drogues i la prostitució. La seva esperança de vida és curta i quan alguna iniciativa, ja sigui promoguda per entitats públiques o particulars, o d'algun ciutadà conscient, aconsegueix ingressar-lo en una llar d'acollida, les possibilitats de reinserció són baixes, atès que la majoria d'aquests centres no estan condicionats per abordar la ingent tasca que això suposa.
Els nois arriben en un estat crític i s'ha de comptar amb recursos humans i materials que els pugui cobrir les principals mancances amb les que arriben- nutrició, roba, higiene, malalties, traumes, desequilibris emocionals, etc. Per tot això fa falta un entorn saludable, segur, agradable, amb recursos humans especialitzats tant en la salut física com mental, amb suport professional psicològic. Els recursos humans han de ser capaços no tan sol de guarir-los sinó de "reconstruir" la confiança d'aquests nens i nenes per a que  siguin capaços de regenerar la seva pròpia autoestima i voluntat de desenvolupar-se i integrar-se de nou a la societat.

Back to top