Solucions

Com hem vist a l'apartat anterior, EL NEN DEL CARRER, és un problema estructural de caràcter nacional, propi de països subdesenvolupats i amb un nivell de pobresa notable. Els focus que generen el problema són molts i variats i per això mateix la seva solució és complicada i, en el millor dels casos, molt lenta.

La proliferació del NEN DEL CARRER en el cas de Bolívia es poden desglossar en dos grans apartats:

  • Famílies pobres que migren, en primera instància, a la ciutat amb la il·lusió de prosperar i una vegada allí comproven que en origen estaven millor i migren de nou deixant darrere el que no poden mantenir.
  • Nens abandonats.
  • Famílies desectructurades a causa de múltiples factors interrelacionats, com la pobresa, l'alcoholisme o la drogoaddicció, en les quals el fill és una element que representa una descàrrega de les frustracions que són sovint traduides en pallisses, violacions, abusos, ...
  • Element d'ingressos econòmics: robatori, prostitució, treball forçat, ...
  • Nens que escapen d'aquests nuclis.
Davant aquesta situació cal tenir en consideració que, en un país amb escassos recursos econòmics destinats a l'assistència social, el futur d'aquests nois es complica exponencialment a causa de diversos factors:
  • La societat percep al noi com una amenaça de violència, robatori, agressions, ... i així ho tracta.
  • Les autoritats actuen contra aquest sector de la població amb total impunitat agredint-los i, en la majoria dels casos, explotant-los en benefici propi en lloc de donar-los protecció.
  • L'ús de la droga per pal·liar la gana, el fred, el dolor i les malalties redueix exponencialment el marge de qualsevol tipus d'acostament i acolliment.
  • La falta de qualsevol tipus d'educació provoca un nivell d'indefensió i inseguretat en el noi que ho allunya àdhuc més de qualsevol pensament positiu que el pogués motivar a intentar sortir de l'espiral.
Per tot això, parlar d'una solució per als NENS DEL CARRER significa revisar a fons les necessitats bàsiques per atendre està problemàtica de forma global des de dos fronts clarament diferenciats:

  • Acord polític de suport i eradicació del problema:
    Programes d'ajuda a les famílies en situació de risc d'exclusió social per part de les entitats oficials corresponents.
    Programes d'ajuda a les entitats d'acollida per part de les entitats oficials corresponents.
    Programes de conscienciació social respecte al col·lectiu més vulnerable i desprotegit.
  • Entitats d'acolliment:
    Projectes rigorosos i a llarg termini amb diferents fases d'acollida
    Centres de formació professional
    Borsa de treball: Reinserció laboral

Maria Eugenia, Trabajadora Social

"Es un trabajo en el que cada día es una aventura y un lugar donde entiendes que la vida
pasa y que todo lo que hacemos tiene un fruto. En los niños vemos su crecimiento en todas
las áreas, es un desafío, una batalla, en ocasiones, ganas de tirar la toalla, pero
también un es privilegio, todo al mismo tiempo."
Estructura bàsica d’ajuda

L'execució de qualsevol pla d'ajuda als NENS DEL CARRER ha de passar per un Projecte sòlid que tingui viabilitat a llarg termini i que contempli, en ordre cronològic, les diferents fases d'actuació per poder ser efectius a l'hora de solucionar la vida d'aquests nois. Cal ser molt conscients que a aquests nois que, en molts casos, no han conegut un altre hàbitat que el carrer, la solució s'inicia per una convicció personal de voler deixar el carrer.

Aquest és un tema de vital importància atès que és necessari ser conscient que si no aconseguim permear en la consciència del noi i fer-li sentir la conveniència per a ell mateix que ha de deixar aquesta vida, no s'aconsegueix gens. És a dir la motivació ha de ser interna, pròpia del noi. El camí que té pel davant és molt dur i, si ell mateix, no està convençut, motivat, en un lapse de temps no gaire llarg, abandonarà l'acolliment i tornarà als carrers. Aquest és el punt de partida:

El noi ha d'estar convençut per sí mateix que pot tenir un futur fora dels carrers

A partir d'aquesta premissa es desenvolupen totes les fases d'actuació que són:

Equip de suport al nen al carrer

Ha d'iniciar-se el programa d'ajuda sempre des de l'arrel del problema, acudint a les zones on malviuen aquests nois i intentant una primera presa de contacte i aproximació basada en la confiança. Com ja hem comentat en multitud d'ocasions, aquests nois senten una desconfiança total cap a qualsevol estament social, ja siguin autoritats, persones o organismes. Des del seu naixement han vist traïts tots els vincles afectius amb el proïsme, ja siguin familiars com amb estranys, la seva situació actual és resultat de tot això i per tant el tracte amb qualsevol persona sempre es planteja des de la possibilitat certa d'un nou abús, sigui el que sigui.

Per això mateix, l'acostament als llocs en què malviuen sempre cal considerar-ho com una tasca a llarg termini per aconseguir el seu objectiu principal [rescatar al màxim d’infants per acollir-los a les diferents Llars] i en tots els moviments cal ser proper a ells, escoltar-los i donar-los sempre mostres d'afecte juntament amb un valor afegit que ells puguin associar, medicaments, menjar, assistència sanitària, ...en definitiva, confiança.

Lucho, 13

"Aquí nos dijeron: "Si tu familia se entera de que te fuiste y un día cuando seas mayor te
vean robar, ¿Qué dirán? ¿Qué eres un ladrón profesional ahora? Quédate aquí, y estudia y
cuando seas mayor puedes enseñar a tus padres que dejaste la calle.
Puedes mostrarles tu diploma y decirles que te has graduado.
Eso es lo que se les debería decir!"
Yo nunca había pensado así.
Eso realmente me motivó para seguir adelante."
A partir d'aquestes accions cal deixar que l'acció en sí mateixa prengui cos i aconsegueixin resultats. Es tradueix en la generació d'un interès real dels nois per deixar els carrers. És en aquest moment quan es pot passar a la següent fase:

Estructures d'acolliment temporals

Aquests primers centres d'acolliment, diürns o nocturns, són Llars de pas. Centres que els nois poden començar a visitar i que els ofereixen diferents àrees d'interès
  • Seguretat: passen la nit fora de la violència i impunitat que ofereixen els carrers.
  • Higiene: poden endreçar-se i aconseguir roba neta, sabates, etc.
  • Sanitat: tenen accés a medicaments i cures per part de personal qualificat.
  • Alimentació: se'ls ofereix aliments calents.
  • Oci: poden accedir a activitats lúdiques en companyia d'educadors i companys.
  • Formació: s'imparteixen xerrades enfocades a motivar-los per fer el pas i deixar definitivament els carrers.
A partir d'aquesta fase, molts d'ells seguiran com a mers visitadores sense intenció de trencar amb la llibertat dels carrers, les drogues, l'absència de disciplina, normes... Però alguns d'ells estaran disposats i motivats a passar al següent nivell:

Llars d'acollida

Existeix una primera Llar d'acollida on s'enfoca una sola prioritat, la drogoaddicció. No es pot acollir a infants amb problemes de drogoaddicció i inserir-los al costat d’altres que ja porten un temps acollits i corren el risc de recaure en aquesta problemàtica. A més les dinàmiques diàries i l'enfocament del personal i la formació és molt específica per a aquests nois. Una vegada han superat els problemes de drogoaddicció i/o alcoholisme és quan arriba el moment de renovar el seu compromís de superació fora dels carrers, sense els seus efectes molts d'ells no veuen el futur tan segur ni tan prometedor, les seves inseguretats, pors, desconfiances els arrosseguen a la sortida fàcil que és tornar als carrers.

Però els que superen aquesta etapa ja s'incorporen a les Llars d'acollida estables on conviuran amb companys durant els anys que els quedin fins que la tutela deixi de ser efectiva per part de les Llars i hagin de reinserir-se a la societat, als 18 anys. Existeixen diferents enfocaments i per tant diferents Llars, segregats per sexe, edat i/o per formació que fa que un/a noi/a canviï de Llar a mesura que va superant diferents etapes.

A les Llars les principals línies d'actuació estan enfocats cap a,

  • Cures mèdic/sanitàries: sanar o controlar afeccions o malalties cròniques que han anat “cultivant” als carrers. Així com desparasitar, desinfectar i inculcar models de conducta en higiene personal.
  • Formació en valors: a través dels educadors de la Llar s'ha d'inculcar els valors morals, d'educació, de convivència, ... que mai han tingut l'oportunitat de conèixer. Al mateix temps és important que vagin practicant la disciplina, la perseverança, l'ordre, la puntualitat i tot tipus d'eines personals bàsiques que necessitaran en un futur i que desconeixen.
  • Educació acadèmica: és important escolaritzar-los perquè puguin tenir alguna oportunitat en el futur. Lògicament quan més gran són els nois, més difícil és aquesta etapa. Però és indispensable si es vol arribar a l'objectiu final que no és un altre que aconseguir que el noi sobrevisqui pels seus propis mitjans una vegada es reinsereixi a la societat.
Quan els nois estan ja immersos en les seves Llars d'acollida i estan arribant els 14 anys és important començar a formar-los d'acord a les seves habilitats perquè en uns anys puguin exercir algun treball que li sigui remunerat i els hi permeti tenir un futur.

En aquest moment coexisteix l'etapa actual amb la següent:

Centres de Formació

Els centres de formació han de ser el més exigents i realistes possibles atès que d'aquesta etapa dependrà que l’infant sigui o no, capaç de desembolicar-se i ser autosuficient. En molts casos l'eina serà un ofici com jardiner, cambrer, fuster, soldador, ... atès que per molts i variades causes no tingui la suficient aptitud com per enfrontar-se a un estudi exigent. Però ha de contemplar-se així mateix la possibilitat de donar sortides professionals qualificades per a aquells que tinguin la capacitat d'afrontar els seus estudis.

És un fet que la precarietat laboral ve donada per un excés d'oferta de certs oficis i, al mateix temps, aquestes ofertes solen ser poc rigoroses, sense contractes de treball o molt precaris i d'una escassa temporalitat. És una experiència demolidora, i no poc freqüent, tornar a veure als carrers a nois que van sortir amb un ofici però a causa del mercat, es van veure de nou abocats al carrer.

Aquí és on entra l'última fase d'actuació:

Borses de Treball

Per aconseguir mantenir la viabilitat dels nois, que amb molt esforç i valentia han aconseguit superar totes les etapes per trobar-se immersos de nou en la societat, és igual d'important bolcar els esforços a generar un departament enfocat a aconseguir llocs de treball per a aquests nois i noies i, a més, donar-los seguiment i suport almenys durant els primers anys després de la seva reinserció social.

Juan Daniel, 18

"Yo sabía que en el futuro ya no iba a ser capaz de sobrevivir por mi cuenta. Sabía que necesitaba ayuda y decidí quedarme aquí y obtenerla."
Back to top