• Datos vida niños de la calle
    08 2017
    cooperand
    Desgraciadamente este tipo de situaciones son más comunes codo dio y lo respuesta de lo mayoría es lo completo indiferencia. Los niños de lo calle sufren de desnutrición, caen en lo drogadicción, en monos de mafias que les exploto y nadie levanto un dedo por ellos. ¿Tendríamos lo mismo actitud si esos niños fueron n

    Datos vida niños de la calle

    Datos vida niños de la calle
    Desgraciadamente este tipo de situaciones son más comunes codo dio y lo respuesta de lo mayoría es lo completo indiferencia. Los niños de lo calle sufren de desnutrición, caen en lo drogadicción, en monos de mafias que les exploto y nadie levanto un dedo por ellos. ¿Tendríamos lo mismo actitud si esos niños fueron nuestros hijos?. Nuestra indiferencia es tonto que no vemos o otro ser humano como o un semejante, como un ser que es parte de nosotros. Al no brindarles oportunidades únicamente los estamos educando poro ser delincuentes y más tarde, padres irresponsables de otros hijos, creando uno cadena de miseria sin fin. lAlguno vez dejaremos o un lodo nuestro indiferencia?
    Mientras leemos esto pensamos que poco podemos hacer pero no es cierto. Nosotros trabajamos poro estos niños y poro su reinserción. Contamos con madrinas, familias enteros que se implican con estos niños, amigos, empresas, entidades públicos, voluntari@s sobre el terreno que cuidan y educan con amor o estos niños. Desde cooperond.org puedes ayudarnos mucho o seguir trabajando desde aquí poro ellos.
    01
    02
    03

    04
    05
  • Més de mig milió d'euros solidaris per a deu ONG
    12 2015
    Ara
    Nota: Diario ARA - Andorra (14/12/2015)
    http://m.ara.ad/societat/Mes-milio-deuros-solidaris-ONG_0_1485451570.html

    Fa ja cinc anys que MoraBanc va posar en marxa el projecte de targetes solidàries, pensat perquè els clients de l'entitat puguin realitzar donacions a diverses ONG del país. Des de llavors, s'han repartit

    Més de mig milió d'euros solidaris per a deu ONG

    Més de mig milió d'euros solidaris per a deu ONG
    Nota: Diario ARA - Andorra (14/12/2015)
    http://m.ara.ad/societat/Mes-milio-deuros-solidaris-ONG_0_1485451570.html

    Fa ja cinc anys que MoraBanc va posar en marxa el projecte de targetes solidàries, pensat perquè els clients de l'entitat puguin realitzar donacions a diverses ONG del país. Des de llavors, s'han repartit més de mig milió d'euros i ha estat aquest 2015 l'any en què més recaptació s'ha aconseguit, un total de 141.838 euros. Aquests diners es destinaran a deu ONG: l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, UNICEF, Càritas Andorrana, AINA, Intermón, CAI-La Gavernera, Infants del Món, IBO-Àfrica, Mans Unides i la Fundació Clara Rabassa.

    Aquest dilluns al matí les deu ONG vinculades al projecte solidari de MoraBanc han rebut els xecs corresponents al 2015. El director general de l'entitat bancària, Joan Carles Sasplugas, ha volgut destacar "l'evolució positiva" del projecte, tant pel que fa a donacions, que creixen cada any, com pel que fa a nombre de clients implicats. "Són ja el 47% dels clients els que tenen activada la solidaritat, i això ens fa sentir molt bé", ha manifestat.

    Els donatius de la targeta solidària es realitzen mitjançant aportacions directes o arrodoniments de les compres dels clients. És a dir, per cada compra s'aporten els cèntims que manquen fins arrodonir l'import al dècim o a l'euro superior. A més, MoraBanc dobla l'aportació feta pel client. Així, dels 547.612 euros repartits durant aquests cinc anys, el 50% ha anat a càrrec de l'entitat bancària.

    De cara al 2016, Sasplugas ha explicat que s'obre el projecte a dues ONG més: Cooperand i Bomosa. Per part de Cooperand, la seva fundadora, Carla Riestra, ha explicat que destinaran els diners sobretot als voluntaris, tant als que a estan a a Bolívia per ajudar els nens més desfavorits, com als que es formaran a Andorra per poder marxar properament. Per part de Bomosa, alumnes del Col·legi Internacional del Pirineu han presentat la iniciativa Jove Voluntariat Lector, que permet que padrins de residències o que viuen sols tinguin durant unes hores la companyia de joves a través de la lectura d'algun llibre.

    Finalment, durant aquesta entrega de xecs i de balanç de la targeta solidària, la directora de Màrqueting, Comunicació i Qualitat de MoraBanc, Mireia Maestre, ha presentat el calendari solidari per al 2016. Aquest any precisament s'ha destinat a mostrar la tasca que fan aquestes ONG, "de cara a tenir un reclam més per a aquelles persones que encara no són solidàries". I per a les que ja ho són "perquè vegin que el que fan té un efecte, que hi ha projectes macos que tiren endavant", ha exposat.
  • Cooperand, petita ONG que multiplica esforços per ajudar els infants
    08 2015
    BonDia
    Nota: Diario BonDia - Andorra (DG., 23/08/2015 - 23:50)
    http://www.bondia.ad/societat/cooperand-petita-ong-que-multiplica-esforcos-ajudar-els-infants

    Ajudar els nens i adolescents que es troben al carrer o en risc és l’objectiu de Cooperand amb Llatinoamèrica, una ONG del país que treballa des de ja fa uns anys a tr

    Cooperand, petita ONG que multiplica esforços per ajudar els infants

    Cooperand, petita ONG que multiplica esforços per ajudar els infants
    Nota: Diario BonDia - Andorra (DG., 23/08/2015 - 23:50)
    http://www.bondia.ad/societat/cooperand-petita-ong-que-multiplica-esforcos-ajudar-els-infants

    Ajudar els nens i adolescents que es troben al carrer o en risc és l’objectiu de Cooperand amb Llatinoamèrica, una ONG del país que treballa des de ja fa uns anys a través de diferents projectes per oferir un futur millor a aquests joves a Bolívia. Es tracta d’una petita ONG que demostra que no cal tenir una gran estructura per fer arribar l’ajuda allà on més es necessita. De fet, l’entitat té diferents programes endegats i el seu treball arriba no només a Bolívia sinó també a Andorra.
    Només cal fixar-se en algunes dades per comprovar quina és la situació de la infància en aquest país llatinoamericà: el 69% dels nens de fins a 17 anys estan en situació de pobresa i el treball infantil representa un 22% entre els que tenen entre 5 i 14 anys. El país té un volum aproximat de 4,5 milions d’infants i 2,8 viuen en situació d’alt risc social. Davant aquestes xifres Carla Riestra va decidir impulsar aquesta ONG, amb l’ajuda del seu marit i també recollint l’experiència del seu pare a Bolívia, on ja feia anys que treballava. El projecte s’estructura, a grans trets, sobre quatre programes, el del voluntariat, el d’apadrinament, el d’educació digital i també la conscienciació i la sensibilització.
    Pel que fa al voluntariat, cada any es forma persones que vulguin col·laborar amb Cooperand sobre el terreny. Així, més de 40 persones d’Andorra ja han estat voluntaris a Bolívia, ja sigui de curta estada (d’un a dos mesos) o de llarga (un any). Aquestes persones presten la seva ajuda en les diferents llars d’acollida d’infants, una feina que poden dur a terme des que arriben a Bolívia gràcies a la formació prèvia que es duu a terme al Principat, ja que d’aquesta manera només aterrar ja poden començar a treballar. Tal com recorda Riestra, aquesta col·laboració no és que sigui necessària sinó que és “vital”.
    Quant a l’apadrinament, les famílies andorranes tenen l’opció d’ajudar apadrinant un nen. Una seixantena ja col·laboren d’aquesta manera amb l’ONG i per als infants suposa un suport molt important, ja que molts no tenen cap familiar i aquest apadrinament és allò més semblant a una família que poden tenir, segons recorda la responsable de l’ONG, afegint que no es tracta només de l’ajuda que puguin rebre de manera periòdica aquests infants sinó també del vincle afectiu que estableixen amb la seva família andorrana.
    Quant al projecte d’educació digital, tal com explica Riestra, és l’“estrella” i compta amb la subvenció del Govern. Es tracta d’un curs homologat per l’executiu bolivià a través del qual els joves de les llars d’acollida que tenen entre 14 i 17 anys es poden formar en les noves tecnologies. L’últim any de formació duen a terme pràctiques en empreses “amigues” de la mà de Cooperand. L’objectiu és que aquests joves puguin obtenir una feina un cop acabin la seva formació i per això és molt important no només la feina de formació sinó la d’inserció laboral que es vehicula a través d’aquest projecte.
    De la mà de Cooperand també va néixer, el gener del 2014, un projecte terapèutic a la llar d’acollida Casa Maín, que acull més d’un centenar de nenes. La majoria ha estat víctima de múltiples abusos i els casos són molt complexos. Cooperand es va comprometre amb una psicòloga per atendre de manera individualitzada cada nena, per fer teràpia i treballar diferents aspectes com la por, l’autoestima, la confiança o la seguretat, en definitiva, perquè puguin rebre un suport que les ajudi per poder avançar en els seus estudis i en la seva formació i puguin tirar endavant deixant enrere els problemes que han viscut.
    Cooperand també col·labora amb una llar que acull infants del carrer amb discapacitat, Eben-Ezer. Amics i familiars de Riestra s’han implicat en aquest projecte i hi col·laboren prestant la seva ajuda de manera regular. També es fan campanyes al Principat per recollir fons per a les despeses dels medicaments i tractaments d’aquests nens. D’aquesta manera, Riestra esmenta les campanyes que es fan a l’Escola Andorrana de segona ensenyança d’Encamp, des del 2007, que han permès aquesta compra de medicaments i tractaments. En aquest sentit, recorda que a Bolívia els preus són “excessius” i que les pòlisses per a aquest perfil de població “són abusives”, la qual cosa fa que manquin d’assegurança mèdica.
    Conscienciació
    A més a més, i tenint en compte la importància de la conscienciació i la sensibilització, Cooperand treballa mitjançant les escoles, la universitat o esdeveniments puntuals, per informar i implicar la societat en tasques solidàries. En aquest sentit, Riestra posa en relleu que “Andorra és un país petit però amb un gran cor, i ho hem pogut comprovar.”
    De manera paral·lela, des de l’UdA Cooperand coordina el Curs de cooperació internacional i voluntariat, que permet conèixer aquest àmbit en profunditat i realitzar el voluntariat a Bolívia, si es desitja. De fet, molts dels voluntaris han sortit d’aquesta formació. Riestra destaca que aquesta “meravellosa experiència no deixa ningú indiferent i enriqueix aquell que la prova” i, de fet, el curs va néixer com una formació biennal i ha passat a ser anual donada l’alta demanda que hi ha.
    Tots aquests projectes posen en relleu com petites ONG duen a terme sobre el terreny una tasca rellevant i com a través de la implicació de moltes persones es poden aportar petits grans de sorra que arriben a ser molt importants, en aquest cas per oferir un futur millor a aquells infants que estan en situacions límit i que si no fos per la solidaritat d’algunes persones potser no tindrien l’oportunitat de deixar enrere la pobresa i les situacions complicades. L’equip de Cooperand es troba ara com ara a Bolívia treballant sobre el terreny ja que de fet cada any passen uns mesos allà. Quan tornin podran tornar a constatar, una vegada més, que “als països occidentals estem massa preocupats per nosaltres mateixos” i que “només cal mostrar interès per conèixer, confiar i col·laborar de qualsevol manera per sentir-se útil i donar més sentit a tot el que fem”.
  • 08 2015
    Ara
    Nota: Diario ARA - Andorra 15/08/2015 10:11
    http://www.ara.ad/societat/No-salvar-tothom-qualsevol-suposa_0_1412258865.htmlNota

    Un any més, i ja en són tres, un grup de voluntaris del país viatja a Bolívia per donar suport a les tasques de les llars del Projecte Don Bosco amb les que col·labora l'ONG Cooperand. Enguany

    "No es pot salvar tothom, però qualsevol gra de sorra suposa un canvi"

    Nota: Diario ARA - Andorra 15/08/2015 10:11
    http://www.ara.ad/societat/No-salvar-tothom-qualsevol-suposa_0_1412258865.htmlNota

    Un any més, i ja en són tres, un grup de voluntaris del país viatja a Bolívia per donar suport a les tasques de les llars del Projecte Don Bosco amb les que col·labora l'ONG Cooperand. Enguany en són nou: l'Olalla, l'Anna i la Margarida que repeteixen experiència per segon any consecutiu; la Clara, en Carles, l'Arnau i el David que s'estrenen i la Tamara i la Martina que, com va fer el Sergi l'any passat, han decidit dedicar-hi un any sencer.

    Els voluntaris viuen el dia a dia de les llars de Casa Maín, que acull més d'un centenar de nenes que han patit abusos, han estat abandonades o són òrfenes; Techo Pinardi que és al centre de Santa Cruz i acull joves cautelars de 14 a 17 anys pendents de judici i privats de llibertat; Patio Don Bosco, on van els més petits que han estat trobats al carrer, abandonats pels seus pares o orfes, etc; i el barri marginal Plan 3000, un dels més pobres de la ciutat on els voluntaris ajuden al Padre Vicente fent classes a l'escola i acompanyant els nens i joves del barri perquè s'allunyin del carrer.

    L'experiència és molt enriquidora per als nens i nenes de Bolívia però també per als voluntaris. Tant és així, que alguns han decidit repetir l'experiència. La Margarida, la Olalla i l'Anna ja van viatjar a Santa Cruz l'any passat i en tornar a Andorra van sentir "l'enyorança d'una experiència intensament molt humana", com explica la primera, que fa de voluntària a Casa Maín. De fet, asseguren que un mes "es fa molt curt i queden moltes coses per fer" i per això hi tornen.

    L'Olalla i l'Anna es troben a Plan 3000, un dels barris més pobres de Santa Cruz. Com la Margarida amb les nenes de Casa Maín, acompanyen els petits a l'escola i ajuden en les classes, però de nit la feina no s'acaba. "Organitzem petits jocs amb els nens a la 'cancha' (el pati de l'escola) perquè en acabar el reforç escolar no estiguin sols al carrer i tinguin un lloc d'esbarjo on gaudir de ser nens", expliquen. El mateix passa amb els joves, dels quals també s'ocupen per evitar que surtin a beure, delinquir, drogar-se o entrar en baralles de bandes.

    L'Olalla i l'Anna amb els nens i nenes de Plan 3000 / Cooperand
    Tot i que sempre hi ha dificultats, des d'entrar en la dinàmica de la llar, adaptar-se als horaris i a la disciplina o les diferències culturals, ho viuen amb il·lusió, entusiasme i amor. "Un se sent molt més humà que rebent una remuneració econòmica", resumeix la Margarida.

    Per als primerencs l'experiència és igual o més intensa. El Carles feia temps que donava voltes a fer un voluntariat i a l'escola andorrana de Segona Ensenyança d'Encamp va conèixer la Carla Riestra, la presidenta de Cooperand, i va trobar la seva oportunitat. Les principals sorpreses són el funcionament de les llars amb els recursos que tenen, el pes de la religió o les diferències entre els joves d'Andorra i els de Bolívia. "Em sorprèn la manera en què les seves experiències prèvies i el context en el quals els ha tocat viure canvien les seves prioritats i el seu estil de vida. Per exemple, que marxen de casa i comencen a tenir una família molt joves", reconeix.

    Com apunten les veteranes, "el temps aquí passa molt de pressa i veig que no tinc temps suficient per a tot", admet el Carles que és a punt d'arribar al final del seu viatge. Malgrat tot, en un mes han après "el valor de les coses, fins i tot de les més petites i insignificants", apunten els voluntaris.

    Conèixer-se a un mateix, relativitzar els problemes, aprendre que "no es pot salvar tothom", són algunes de les lliçons que s'emporten a la maleta de tornada a casa, però alhora amb la sensació que qualsevol granet de sorra, per petit que sigui, pot suposar un gran canvi per als nens i nenes de les llars Santa Cruz.
  • Un calendari complet per a les seleccions nacionals
    05 2015
    Diari d'Andorra
    Nota: El Periòdic d'Andorra- Andorra (22/05/2015).

    http://diari.elperiodic.ad/noticia/44237/un-calendari-complet-per-a-les-seleccions-nacionals

    La Federació Andorrana de Bàsquet va presentar ahir el calendari atapeït que tindrà aquest estius les seleccions nacionals. Un any més, la FAB ha fet una aposta clara per els

    Un calendari complet per a les seleccions nacionals

    Un calendari complet per a les seleccions nacionals
    Nota: El Periòdic d'Andorra- Andorra (22/05/2015).

    http://diari.elperiodic.ad/noticia/44237/un-calendari-complet-per-a-les-seleccions-nacionals

    La Federació Andorrana de Bàsquet va presentar ahir el calendari atapeït que tindrà aquest estius les seleccions nacionals. Un any més, la FAB ha fet una aposta clara per els 3x3, amb els Jocs Europeus de Bakú com a plat fort de l’estiu, on es trobaran jugadors de primer nivell, com ara el jugador del MoraBanc Andorra, Geogios Bogris, que se sumaran a molts altres que són a l’ACB. «Participar-hi ha estat un èxit sense precedents. Hi haurà una exigència màxima i no hi haurà cap Ventafox exepte nosaltres» va comentar Jaume Tomàs, director tècnic de la FAB.

    Abans de Baku, es disputaran els Campionats del Món sub-18 masculí i femení a Hongria. Andorra és cap de sèrie en les dues categories. Els nois estan enquadrats en el grup d’Egipte, Alemanya, Guatemala, Lithuània i Romania, mentre que les noies competiran davant Estats Units, Suïssa, Itàlia, Romania i Egipte. En aquestes proves Andorra és de les més fortes. Actualment, el Principat està situat en el número dos del rànquing mundial FIBA en 3x3 sub-18 masculí i en el sisè lloc del femení. En el rànquing general, Andorra es troba en les posicions 10 i 3 masculí i femení respectivament, les quals confirmen a la selecció nacional com una potència en aquesta disciplina.

    Ple de Campionats d’Europa en 5x5

    Pel que fa al bàsquet 5x5, quatre seleccions nacional disputaran Campionats d’Europa. La sub-16 femenina tindrà l’honor de jugar com a amfitriona ja que Andorra acollirà el torneig del 20 al 25 de juliol. L’organització d’aquest campionat se sumarà a uns altres 22 esdeveniments de bàsquet que s’han disputat al país.

    La sub-16 masculina haurà de disputar el seu Europeu a San Marino del 6 al 11 de juliol. Aquells dies, però a Gibraltar, estarà competint la selecció femenina sub-18 el Campionat d’Europa. En el mateix indret ho farà la sub-18, però serà del 14 al 19 del mateix mes. Finalment, la primera setmana de juny hi haurà el focus d’atenció concentrat en el Jocs dels Petits Estats d’Islàndia.

    Cooperand a la samarreta

    La FAB ha tingut una iniciativa solidària després d’arribar a un acord amb Cooperand, una ONG que cuida dels infants del carrer a Bolívia. Totes les samarretes de les seleccions nacionals portaran el nom de l’organització després d’aquest acord en què la FAB no ha rebut cap compensació econòmica. Per altra banda, PsicoB ha renovat el seu acord amb la Federació per seguir per quart junts i ensenyar els valors de l’esport als jugadors. Les tovalloles de la selecció portaran el lema Be nice! com a mostra de valor d’amabilitat.
  • CARLA RIESTRA «La vida et retorna el que fas pels demès
    01 2015
    Diari d'Andorra
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
    http://diari.elperiodic.ad/entrevista/41701/carla-riestra-la-vida-et-retorna-el-que-fas-pels-dems

    VOLUNTÀRIA I PROFESSORA

    Fa vint anys que va arribar a Andorra i, actualment desenvolupa grans tasques per la societat. A més d'impartir classes a l'Escola Andorrana i a l

    CARLA RIESTRA «La vida et retorna el que fas pels demès»

    CARLA RIESTRA «La vida et retorna el que fas pels demès
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
    http://diari.elperiodic.ad/entrevista/41701/carla-riestra-la-vida-et-retorna-el-que-fas-pels-dems

    VOLUNTÀRIA I PROFESSORA

    Fa vint anys que va arribar a Andorra i, actualment desenvolupa grans tasques per la societat. A més d'impartir classes a l'Escola Andorrana i a la Universitat d'Andorra, presideix Cooperand, l'ONG que no només forma degudament els voluntaris que s'hi inscriuen sinó que a més desenvolupa una immensa labor en favor de nens bolivians que vivien una situació precària.

    – Quina és la teva afició preferida?

    Els nens i l'educació. Bolívia em va enamorar el 2004. Va ser la primera vegada i des d'aleshores hi torno cada any ja sigui com a voluntària, com a docent o per participar en projectes com el d'Educació Digital, amb què formem a nens i els introduïm en un mercat laboral amb majors possibilitats.

    – Què li agrada d'Andorra?

    La tranquil·litat i la seguretat.

    – I el que menys?

    És difícil respondre aquesta pregunta... Quan sóc fora la trobo a faltar.

    – Quin és el seu racó preferit del país?

    Casa meva. Quan tinc una estona de tranquil·litat i puc desconnectar, ho faig a casa.

    – Recicla?

    Ho intento. Estic conscienciada amb què és necessari, així que sempre que puc, ho faig.

    – Està d'acord amb pagar l'IRPF?

    Estic d'acord amb contribuir amb el poble. Ens en beneficiem tots: hi haurà temps en què arribarà menys turisme o quan el consum baixarà. Per seguir amb una vida com l'actual, hem de contribuir.

    – Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l'estranger?

    M'he qüestionat sovint marxar a Bolívia, perquè la porto al cor. No obstant això, espero no deixar mai Andorra. No sé com contestar sense anar-me'n per les branques, però m'agradaria mantenir el petit racó que abans he esmentat. Però no, si Bolívia no fos el meu destí, no marxaria.

    – Li satisfà el model sanitari?

    Sí. Per sort, fins ara he gaudit de bona salut. Les poques ocasions en què he hagut d'acudir al servei, però, m'he sentit coberta.

    – Compar a Andorra és barat?

    Depèn. Comparat amb què? Quan torno de Bolívia tot em sembla caríssim. Si marxés al nord d'Europa, Andorra seria la glòria... És relatiu, depèn de amb què ho comparis i dels tipus de productes dels que parlis.

    – Li interessa la política?

    Com a ciutadana. És a dir, considero que com a ciutadans i com a contribuents tenim el dret de poder triar el nostre representant. Però més enllà, no m'interessa especialment.

    – Se sent inquieta sense el mòbil?

    Curiosament, quan sóc a Occident, sí. Porto totes les reunions, compromisos... registrats al telèfon. Per a mi és una eina que m'ajuda a organitzar-me. Quan sóc fora, m'oblido del mòbil; l'empro únicament per contactar amb familiars i gent de l'entorn, però no tinc la necessitat de tenir-lo a sobre com quan visc la meva vida quotidiana.

    – Quin programa televisiu li agrada més?

    Francament, la miro molt poc. Estic enganxada als informatius, tant als nacionals com els de fora. Però la poca estona que tinc prefereixo gaudir-la en tranquil·liat, xerrant amb el meu marit o llegint. Podria destacar el 30 minuts, perquè tracta temes molt interessants, però.

    – Té por a la mort?

    No em treu la son. Estem mal acostumats perquè normalment vivim fins els 80. Em va cridar molt l'atenció que a Bolívia la gent diu «buen día», en comptes de pluralitzar. No sabem què passarà demà i no m'inquieta.

    – Creu que hi ha alguna cosa més, després?

    Crec que cadascú recull el que sembra. El meu pare m'ho ha dit sempre, des de petita. No sé en quin moment; ara després... Només sé que la vida recompensa els teus actes.

    – Practica esport? Quin?

    Sí, sempre n'he practicat i m'agrada molt. M'encanta esquiar, anar a les Pardines... Amb els compromisos és més difícil, però no he deixat mai de practicar-lo, em fa sentir molt bé.

    – Intenta estalviar?

    La intenció hi és. No és fàcil i depenent del període, menys. Em descol·loquen les despeses d'Occident, però ho intento.
  • 'Cooperand' amb els nens bolivians
    01 2015
    Diari d'Andorra
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/41705/cooperand-amb-els-nens-bolivians

    Imatge de varis voluntaris i adolescents a la llar Techo Pinardi, el passat mes d'agost Foto: Cooperand
    Ja fa més d'una dècada que el projecte Cooperand amb Llatinoamèrica assisteix a infants i

    'Cooperand' amb els nens bolivians

    'Cooperand' amb els nens bolivians
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (16/01/2015)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/41705/cooperand-amb-els-nens-bolivians

    Imatge de varis voluntaris i adolescents a la llar Techo Pinardi, el passat mes d'agost Foto: Cooperand
    Ja fa més d'una dècada que el projecte Cooperand amb Llatinoamèrica assisteix a infants i adolescents de Santa Cruz de la Sierra, la ciutat de Bolívia on més infants i adolescents viuen al carrer. El passat 2014, nou voluntaris andorrans s'hi van desplaçar amb l'objectiu de participar en la reversió d'aquesta situació, una dada molt positiva que també va beneficiar la societat andorrana.

    Cooperand no es limita a acollir persones interessades en oferir les seves facultats per ajudar els més desfavorits. A més, els forma i dota d'experiència abans d'enviar-los a un destí específicament adaptat al seu perfil gràcies a la col·laboració de la Fundació Privada BPA.

    La presidenta de l'organització, Carla Riestra, i la gerent de la Fundació, Carme García, van presentar ahir a la seu de BPA a la capital el balanç del projecte de formació de voluntaris desenvolupat l'any passat. Ambdues representants van coincidir en destacar-ne el succés amb què es va tancar.

    Abans d'endinsar-se de ple en un entorn en molts punts contraposat al nivell de vida de què gaudim al Principat, els voluntaris intervenen en un curs de formació de sis mesos de durada impartit a la Universitat d'Andorra i anomenat Cooperació internacional i voluntariat. Un dissabte al mes, durant tres o quatre hores, experts del sector de la sanitat, veterans en el món de la solidaritat i altres professionals de la mateixa organització, transmeten els seus coneixements als voluntaris. Així, se'ls implica en el projecte des de l'inici, se'ls prepara per tal d'evitar el xoc cultural que comporta el viatge i se n'estudia les principals qualitats per tal d'assignar-los una tasca i una llar d'acollida el més adaptada a les seves característiques.

    La formació no finalitza a les aules ni repercuteix únicament a la societat bolliviana. Abans de marxar, els voluntaris també col·laboren i continuen la seva preparació en diverses entitats del país, com són Càritas, l'Hospital o la Creu Roja.

    En Joan López i na Sac Nicté, dos dels voluntaris que el passat estiu van fer la seva estada a la llar Techo Pinardi, van transmetre ahir –visiblement emocionats– «l'increïble de l'experiència», a la qual «convidem encaridament a participar a tothom qui pugui». L'Anna Badia i l'Olalla Losada, membres del projecte Plan 3.000, subscrivien la recomanació afirmant que «tornarem aquest any».

    Hi ha dues possibles vies per poder ser partícip d'aquest acte de solidaritat. A més d'adherir-se al curs que començarà a finals d'aquest mes a la Universitat, els interessats també poden optar per contactar amb Cooperand mitjançant el seu lloc web (www.cooperand.org) o bé a través de la seva pàgina de Facebook: www.facebook.com/andorracoopera.

    Els veterans no ho dubten: «No hi ha intercanvi més educatiu i útil, però, per sobre de tot, bonic i necessari». H
  • Los niños sin familia son abandonados por el Estado en los hogares
    11 2014
    El Deber
    Nota: Diario El deber - Bolivia (23/11/2014) 
    http://www.eldeber.com.bo/bolivia/ninos-familia-son-abandonados-hogares.html

    En Santa Cruz dan Bs 10 por día para su alimentación. Las organizaciones no gubernamentales, sobre todo la Iglesia católica, deben ocuparse del resto. No dan abasto y eso pone en peligro la vida

    Los niños sin familia son abandonados por el Estado en los hogares

    Los niños sin familia son abandonados por el Estado en los hogares
    Nota: Diario El deber - Bolivia (23/11/2014) 
    http://www.eldeber.com.bo/bolivia/ninos-familia-son-abandonados-hogares.html

    En Santa Cruz dan Bs 10 por día para su alimentación. Las organizaciones no gubernamentales, sobre todo la Iglesia católica, deben ocuparse del resto. No dan abasto y eso pone en peligro la vida. El Estado no tiene un solo hogar bajo su administración.

    a hermana Benedicta es tan bajita que apenas se la ve detrás de su escritorio. El poco español que habla le alcanza para decir su verdad: “Aquí nosotros salvamos vidas”. Ella es la directora del hogar Virgen de Fátima de Santa Cruz, un homónimo del de La Paz, donde hasta hace diez días estaba Alexander, el bebé de ocho meses que falleció supuestamente víctima de una violación. La hermana Benedicta, canosa y desconfiada, explica que aquí la muerte acecha a diario y hay que espantarla. El centro tiene 60 niños de entre cero y seis años y los 20 ítems que otorga el Estado para atenderlos no alcanzan para casi nada. Tampoco se dan abasto con las 30 personas que pagan con fondos propios y cada educadora, un eufemismo para decir niñera, debe encargarse de entre 12 y 24 pequeños a la vez.

    “Los niños se despiertan y toman leche al mismo tiempo, así que la educadora tiene que acomodarlo en su cunita y dejarlo con el biberón apoyado en la almohada”, explica Mirtha Chavarría, trabajadora social del hogar.

    Esta situación se replica en los 48 hogares de Santa Cruz de la Sierra, que pese a sus carencias están en mejores condiciones que los del resto del país. En La Paz, por ejemplo, el Defensor del Pueblo ha elevado un informe que agrupa las falencias en tres sectores: infraestructura, falta de personal especializado (parvularios, pedagogos, sicólogos, trabajadores sociales y médicos) y una situación de retardación de justicia que evita que los niños internados tengan la posibilidad de ser adoptados. Teófila Guarachi, representante del Defensor del Pueblo en La Paz, explica que los hogares tienen carencias por donde se los mire, desde los baños hasta la falta de personal profesional y especializado para atender a los niños.

    “Desde hace 20 años en Santa Cruz hay 171 ítems para los hogares y no se ha creado ni uno más, pese a que los hemos solicitado muchas veces”, dice Ariel Villarroel, director de Asistencia Social de la Gobernación, que explica que la creación de ítems depende del Ministerio de Justicia y de Educación. “Desde hace diez años no se ha aumentado un solo cupo en ningún hogar, pese a que la población se duplicó”, señala Rossy Valencia, secretaria de Género de la Alcaldía cruceña.

    El Estado (Defensor, Alcaldía, Gobernación) observa, critica, evalúa, pero no aporta demasiado. En Santa Cruz de la Sierra, salvo el hogar para víctimas de abuso sexual de reciente creación, ninguno de esos 5.000 cupos distribuidos en 48 hogares ha sido creado ni es mantenido por el Estado. Es más, 32 dependen de la Iglesia católica.

    Una bomba de tiempo
    Cristian sonríe y pisa con pose de crack una pelota hecha de cartones arrugados y plastificada con cinta de embalar, mientras Octavio Sabadín enumera los gastos por pagos de salario que hasta fin de año debe afrontar el Hogar Don Bosco. “Son Bs 690.000, que nos los debemos prestar”, dice frente a una cámara. Sabadín es un cura mayor, flaco, de cejas ralas y lentes a media nariz que habla con pasión.

    Explica que cada día reciben Bs 10 por cada niño que albergan y responde con una cólera suavizada por tantos años de púlpito cuando se le pregunta para qué alcanza. “Yo me pregunto si la gente de la Gobernación tiene hijos y si ha calculado cuánto gasta todos los días para dar de comer”, dice.

    Los Bs 15 por día que dará la Gobernación desde el próximo año tampoco es una solución. Según calcula Benedicta, en los bebés del Fátima gasta entre 25 y 30 por día en las cinco comidas que reciben.
    En el Centro Sagrado Corazón, el único que depende de la Alcaldía, gastan Bs 40.

    Patricia Acho, administradora de Don Bosco, explica que ellos pagan a 19 educadores que trabajan en dos turnos, cuando en realidad necesitarían al menos del doble. Cada educador trabaja con entre 25 y 30 niños y adolescentes, cuando lo ideal sería trabajar con no más de 12. Cobran el sueldo mínimo por esa labor, que a veces se extiende más de ocho horas cuando un niño se enferma.

    En el hospital de niños, según Chavarría, no aceptan que los internen sin que una educadora se quede cuidándolo. Eso, en el caso de los hogares con niños pequeños, exige que se contrate a personal eventual para remplazar a la cuidante.

    Pese a ello, conseguir atención de salud ya es todo un logro.

    Los mayores de seis años, que no tiene cobertura del SUMI, deben ser asegurados a la Caja Nacional de Salud, que niega la atención a los niños en cuyos documento figure el nombre de los padres. “Si están en un hogar es porque no sabemos dónde están los padres”, se queja Sabadín.

    Cuando no hay documentos, según Acho, las trabajadoras sociales se deben convertir en detectives que recorren la ciudad buscando parientes de los niños para presentarlos como testigos. Es lo que les exigen para extender un certificado de nacimiento que permita inscribirlos al SUMI, a la Caja o al colegio. “Ya hemos hablado con el Servicio de Registro Ciudadano pero no depende de nosotros”, se excusa Villarroel.

    Dualidad
    En los 23 años que lleva Sabadín como delegado de los hogares católicos -asegura- nunca ha conseguido sentar en una misma mesa a la Alcaldía y a la Gobernación para que trabajen juntos. Explica que, en Argentina, el Estado se hace cargo de los sueldos de los hogares católicos y acá el Estado da sueldos solo cuando él es el administrador. “No tienen mística ni proyectos de éxito. ¿Qué van a hacer 140 niñas víctimas de abuso todas juntas en un hogar? ¿Van a mezclar sufrimiento, incubar dolor y odio? Va a ser un infierno. ¿De verdad está funcionado la Granja de Espejos? La Gobernación tiene que decir que sí, después de los millones que invirtieron”, reniega Sabadín. También refuta el centro para 200 adolescentes adictos que prepara la Alcaldía. “¡Es absurdo encerrar a chicos drogadictos y pandilleros. No se los cura poniéndole un suero, es un tratamiento de cabeza y vida”, dice.

    “Hay una relación falsa que debe acaba”, añade. La Iglesia ya se cansó de ver cómo el Estado sí tiene presupuesto para atender los centros que crea pero no para ayudar a los que ella gestiona. Desde esta semana buscarán un nuevo convenio con la Gobernación, en la que se comprometa a trabajar a la par de la Iglesia, porque seguir así, viviendo de prestado y con el Jesús en la boca, no es posible.
  • Crònica negra del país d’Evo
    08 2014
    Diari d'Andorra
    Carla Riestra Cooperant. Volia fer un voluntariat a l’Àfrica. Però va contactar amb Unicef Andorra i va acabar a Bolívia. Això va ser l’estiu del 2004. I des d’aleshores no falla: quan acaba el curs escolar, ella agafa els trepaus i se’n va al país d’Evo. Si podia, s’hi quedava.

    Mal a les articulacions i febrades de

    Crònica negra del país d’Evo

    Crònica negra del país d’Evo
    Carla Riestra Cooperant. Volia fer un voluntariat a l’Àfrica. Però va contactar amb Unicef Andorra i va acabar a Bolívia. Això va ser l’estiu del 2004. I des d’aleshores no falla: quan acaba el curs escolar, ella agafa els trepaus i se’n va al país d’Evo. Si podia, s’hi quedava.

    Mal a les articulacions i febrades de fins a 40°. Deu dies ingressada, la fe-bre que no baixava i cap a Barcelo-na, perquè els metges no encertaven amb el diagnòstic. Era dengue. Només el nom ja fa mala fila. Amb raó: és una malaltia potencialment mortal que transmet la femella del mosquit Aedes aegypti. «La distingei-xes perquè té una ratlla a l’esque-na», diu. La canillenca Carla Riestra (Valladolid, 1974) es creia morir. Però no. L’havia agafat a Santa Cruz, en la seva tercera estada en terres bolivianes. Avui el dengue és només un mal record de la seva particular guerra. Una guerra contra la misèria, la malaltia i l’analfabetisme en què combat cada estiu des que al 2004 es va enrolar a les files de l’ONG Soldebo (Solidaridad con el Desarrollo de Bolivia). En aquest temps ha desfilat per les cases-taller–escola que els salesians gestionen a La Paz, Cochabamba i Santa Cruz de la Sierra. I ha vist coses que nosaltres no creuríem, per dir-ho com Roy, el replicant de Blade Runner. Per exem-ple, nens de 4 i 5 anys inhalant clefa, la cola de sabater que els converteix en les pelleringues humanes que re-cullen als refugis: «Són criatures sen-se pares, que han patit abusos i mal-tractaments. Drogoaddictes i ma-lalts de sífilis o tuberculosi. O nenes obligades a prostituir-se per sobre-viure». Un panorama desolador: «Et prepares per anar a fer classes, a en-senyar a llegir i a escriure. I un cop allà et trobes que has de fer de tot: de psicòloga, d’infermera, de mare... Que mengin quan toca i que prenguin les pastilles. L’objectiu és treu-re’ls del carrer i desintoxicar-los. I després, matricular-los a les escoles de formació professional dels sale-sians. Amb els més grans és especial-ment difícil: porten tants anys a la intempèrie, sense normes ni hora-ris, que els resulta impossible sotme-tre’s a la disciplina de l’orfenat, i acaben fugint. Això és el més difícil de pair, per la inversió en temps i en sentiments».
    Riestra ho descriu amb tres pa-raules: Bolívia és «un altre món». Però un món que la sedueix. Aquest estiu hi tornarà. Ja és una de les vete-ranes: les quatre noies que hi van anar al 2004 ja eren vint-i-tres (més un noi) l’estiu passat. I ha encoma-nat la seva dèria a l’Escola Andorra-na d’Encamp, on fa de professora de Ciències socials, i a la Universitat d’Andorra, on coordina un curs sobre cooperació internacional i vo-luntariat. I no és l’única que s’ha dei-xat seduir per Bolívia: després de mitja vida a Andorra, el seu pare va aprofitar la jubilació per plantar-se a la casa salesiana de Santa Cruz: «I s’hi queda, per ajudar en el que pugui. Diu que no torna». Ella espera seguir un dia l’exemple patern. Bolívia l’enganxa. Malgrat Evo Mora-les, «un titella de Chávez, que com-pra vots a canvi de terres». Pitjor en-cara: «En tres anys no ha fet res de res. Tot empitjora». Que consti.
  • Formacions per als futurs voluntaris
    06 2014
    Diari d'Andorra
    La tasca formativa de Cooperand al país es divideix en dues vessants. Per una banda, la Carla Riestra és la coordinadora del curs de Cooperació Internacional i Voluntariat, que es realitza d’octubre a febrer a la Universi-tat d’Andorra i amb el suport de la Fundació BPA. És oficial i dóna 1,5 crèdits europeus. Fins

    Formacions per als futurs voluntaris

    Formacions per als futurs voluntaris
    La tasca formativa de Cooperand al país es divideix en dues vessants. Per una banda, la Carla Riestra és la coordinadora del curs de Cooperació Internacional i Voluntariat, que es realitza d’octubre a febrer a la Universi-tat d’Andorra i amb el suport de la Fundació BPA. És oficial i dóna 1,5 crèdits europeus. Fins ara el curs era bianual, però degut a l’elevada demanda, de d’aquest any es fa anual i compta amb una trentena d’alumnes. Compta amb el suport de la Fundació BPA.
    A través d’aquest curs, i durant el Nadal, Cooperand inicia un procés d’en-trevistes entre els alumnes. D’aquí surten una desena de futurs voluntaris per participar en el projecte de Cooperand a Bolívia. Els seleccionats inicien una segona formació, l’específica de Cooperand, que es realitza diversos dissab-tes fins al juny. Se’ls explica què faran allà i com ho faran. Però sobretot «els preparem per afrontar el xoc cultural i per a l’experiència que viuran amb els nens del carrer a les diferents llars d’acollida del Projecte», explica Riestra.
  • Cooperand introdueix ‘tablets’ a l’educació
    06 2014
    Diari d'Andorra
    L’any passat l’ONG va presentar al Govern el projecte Educació Digital, que va ser acceptat. Tal i com explica Riestra, Don Bosco forma als infants perquè puguin ser, per exemple, forners o jardiners quan acabin els estudis. El problema amb els oficis és que existeix un excés d’oferta de mà d’obra que provoca una pr

    Cooperand introdueix ‘tablets’ a l’educació

    Cooperand introdueix ‘tablets’ a l’educació
    L’any passat l’ONG va presentar al Govern el projecte Educació Digital, que va ser acceptat. Tal i com explica Riestra, Don Bosco forma als infants perquè puguin ser, per exemple, forners o jardiners quan acabin els estudis. El problema amb els oficis és que existeix un excés d’oferta de mà d’obra que provoca una precarietat en els llocs de treball que poden aconseguir, i això provoca que molts d’ells corrin el risc d’acabar de nou torna al carrer.
    Veient la situació, Cooperand va decidir donar-los un mitjà per millorar la qualitat d’aquesta formació. Gràcies a Educació Digital s’han equipat aules amb ‘tablets’ a l’Institut Mamá Margarita, pertanyent al Projecte Don Bosco. D’aquesta manera s’ha iniciat una formació ‘elearning’ més qualificada. És una formació professional homol·logada de grau baix (amb l’objectiu d’acon-seguir una formació superior si el Govern segueix subvencionant el projec-te). Aprenen nocions administratives i d’ofimàtica perquè quan finalitzin els estudis puguin anar a treballar, per exemple, a una agència de viatges, a l’ad-ministració o a un banc. Es reinsereixen, per tant, amb més garanties d’èxit.
  • Cadena de padrins:  vivències úniques
    06 2014
    Diari d'Andorra
    Una cinquantena de famílies participen al programa d’apadrinament d’un infant
    Un dels projectes de Cooperand, i que de moment funciona amb molt d’èxit, és la Cadena de Padrins. Es tracta d’un programa en el qual famílies d’Andor-ra es comprometen a donar un suport econòmic mensual a infants de Bolívia, sobretot duran

    Cadena de padrins: vivències úniques

    Cadena de padrins:  vivències úniques
    Una cinquantena de famílies participen al programa d’apadrinament d’un infant
    Un dels projectes de Cooperand, i que de moment funciona amb molt d’èxit, és la Cadena de Padrins. Es tracta d’un programa en el qual famílies d’Andor-ra es comprometen a donar un suport econòmic mensual a infants de Bolívia, sobretot durant els seus anys d’esco-larització.
    Riestra es mostra molt satisfeta en com està anant aquest programa perquè, gràcies a la solidaritat de la gent d’Andorra, ja han aconseguit que una cinquantena de famílies participin Ca-dena de Padrins.
    Els padrins andorrans ajuden a nens acollits per les diferents llars a Santa Cruz, Casa Main i Eben-Ezer. Són nens i nenes petits, però també n’hi ha d’adolescents, als quals se’ls separa dins les llars per sexes als 12 anys aproximadament per evitar riscos amb els embarassos.
    Es tracta, en general, de «nens que venen del carrer, que han patit maltrac-taments, que estan enganxats a la dro-ga, a inhalar clefa, la droga més comu-na d’allà al carrer», explica Riestra.
    Des de Cooperand volen destacar que la Cadena de padrins és un pro-grama molt directe, on hi ha molta co-municació entre els padrins i el nen o la nena que han apadrinat. Com que Co-operand viatja a Bolívia uns tres cops l’any, els porten material dels padrins com cartes, vídeos i fotografies, ai-xí com regals que els infants esperen amb molta il·lusió.
    Les vivències que es generen, els vincles que s’estableixen, són únics, tant per una banda com per l’altra. Per exemple, Würth recorda i desta-ca la vegada que van portar a un infant d’una llar d’acollida diversos regals del seu padrí. Però l’infant no li va voler fer cas a les coses materials. Només volia veure la foto del seu padrí per tenir una imatge més propera de la persona que l’està ajudant.
  • Ajuda als nens d’allà, tasca de  sensibilització als nens d’aquí
    06 2014
    Diari d'Andorra
    Cooperand organitza actes per recaptar ajudes. Els fruits els veuen de manera directa els escolars de l’ensenyament andorrà.
    coooperand treballa activa-ment a Santa Cruz per aju-dar els infants que estan sols, que viuen al carrer. Una tasca solidària que ja ha aconseguit molts casos d’èxit de joves que s’han reinseri

    Ajuda als nens d’allà, tasca de sensibilització als nens d’aquí

    Ajuda als nens d’allà, tasca de  sensibilització als nens d’aquí
    Cooperand organitza actes per recaptar ajudes. Els fruits els veuen de manera directa els escolars de l’ensenyament andorrà.
    coooperand treballa activa-ment a Santa Cruz per aju-dar els infants que estan sols, que viuen al carrer. Una tasca solidària que ja ha aconseguit molts casos d’èxit de joves que s’han reinserit i han troben feina. Pe-rò Cooperand és molt més que solidaritat a Bolívia, ja que fa una important tasca a Andorra. Tasca de sensibilització, d’edu-cació i de conscienciació. I ho fa de ma-nera totalment transparent.
    Durant tot l’any l’ONG visita centres educatius andorrans. Realitza gales be-nèfiques, fa festes solidàries, i organitza diversos actes on ven productes artesa-nals de Bolívia per recaptar diners pen-sant en els infants. Aquests diners es des-tinen a comprar material escolar per a 200 nens escolaritzats. També serveixen per pagar medicaments, sobretot per a nens amb discapacitat que viuen a les llars, ja que els medicaments a Bolívia són molt cars. Finalment, amb els diners recap-tats s’han construït pous sèptics per lluitar contra el Dengue, una malaltia que mata a moltes persones cada any.
    «Tenim les factures de tot el que hem comprat amb aquests diners», destaca Riestra, «es poden consultar». I a més a més, «fem un vídeo amb els fruits de tot el que hem aconseguit, que cada setembre passem als nens de l’escola andorrana». Fins a 17 classes l’han visualitzat aquest curs. Bolívia, però és també sensibilització a Andorra. Ajuda en la tasca de formar en solidaritat i valors als infants del país. Són futurs andorrans que apreciaran millor el que tenen i en què poden ajudar. Tal icom destaca la pròpia Riestra, «sembrem llavors que s’aniran recollint amb el pas dels anys». De fet, hi ha alguns d’aquests alumnes que, amb els anys, s’han con-vertit en voluntaris de Cooperand.
  • Molt més que solidaritat
    06 2014
    Diari d'Andorra

    La tenacitat de Cooperand en la seva tasca solidària permet donar una oportunitat als nens del carrer de Bolívia. A la vegada, desenvolup.



    La història de Cooperand va començar fa una dècada. La seva presidenta, Carla Riestra, va re-alitLa història de Cooperand va començar fa una dècada. La seva presidenta, Carla Ries

    Molt més que solidaritat

    Molt més que solidaritat

    La tenacitat de Cooperand en la seva tasca solidària permet donar una oportunitat als nens del carrer de Bolívia. A la vegada, desenvolup.



    La història de Cooperand va començar fa una dècada. La seva presidenta, Carla Riestra, va re-alitLa història de Cooperand va començar fa una dècada. La seva presidenta, Carla Riestra, va realitzar un viatge a Bolívia com a voluntària que la va canviar, que li va despertar un fort senti-ment d’ajuda cap a la població, sobretot cap als seus infants, molts dels quals viuen pels car-rers. A partir d’aquí, tot es va anar encadenant. Va decidir centrar-se en la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, que per les seves condicions meteorològiques favorables rep molts infants abandonats. Es va integrar dins el projecte Don Bosco de l’Obra Salesiana, que lluita per la reinserció i per donar una opor-tunitat a més de 2.000 nens i joves que passen pel projecte al llarg de l’any. L’any 2008, Javier Riestra, el pare de la Carla (actualment vicepresident de Cooperand i Administrador del Projecte Don Bosco a Santa Cruz de la Sierra), es va jubilar i ho va deixar tot per Bolívia, a ajudar a tots aquests nens i nenes sense llar.
    I va arribar l’any 2009, un any important per la Carla, i pel futur de l’ONG andorrana. Va conèixer al seu home, Sergio Würth, i junts van iniciar l’aventura de Cooperand. Una Organització No Governamental que té la vista posada a Bolívia, però també en el Principat, on hi desenvolupa una important tasca formativa sobre voluntariat, i de sensibilització als alumnes de secundària. Precisament aquesta tasca directa a An-dorra, aquest retorn en forma de valors cap a la societat, és el que va motivar a la Fundació Banca Priva-da d’Andorra a participar i donar suport l’obra de Cooperand, sobretot pel que fa a la formació del volun-tariat del Principat.
    I és que l’experiència d’un voluntari canvia completament la seva visió: ensenya els participants a enten-dre els altres, ser respectuosos, per prendre consciència de les seves capacitats. Per això, un dels objec-tius del projecte és també promoure i consolidar el treball voluntari al Principat, que els voluntaris segueixin vinculats a ONG andorranes i que tota aquesta formació i experiència repercuteixi en benefici de la societat andorrana. Des que van començar les formacions, més d’una vintena de voluntaris formats des de l’UdA i posteriorment per Cooperant han viatjat a Bolívia.
    Cooperand lluita des de la seva creació per fer sortir de la pobresa els nens i infants bolivians, que viuen al país més pobre del con Sud i al segon més pobre d’Amèrica Llatina, després d’Haití. Un país on el 69% dels nens i els adolescents viuen en situació de pobresa. El projecte de l’entitat andorrana va dirigit a res-catar els nens del carrer, físicament i anímicament, a afavorir l’accés a l’educació i proporcionar-los recur-sos perquè puguin trobar sortides personals i professionals, que els permetin tirar endavant. Els vol fer sen-tir en família i també garantir-los una educació que els permeti entrar dins el món laboral amb garanties. Els nens que viuen a aquestes llars, la gran majoria han estat abandonats per les seves famílies. Quan la mare, que ho és molt jove, s’ajunta amb un altre home, es queden sense casa. I comencen la seva vida al carrer.
    És aquí és on intervé Cooperand. Amb una tasca constant que ja a dia d’avui està recollint els fruits dels darrers anys. Han donat una oportunitat a infants dels quatre als 18 anys que possiblement serien ara al carrer, sense rumb. I, paral·lelament, han posat el seu gra de sorra en dotar de consciència solidària la so-cietat andorrana.
    Per tot plegat, la pròpia societat els ha volgut donar les gràcies en forma de guardons i suport. Aquest 2014, la Carla Riestra ha rebut el premi Unicef Andorra 2014. Premi atorgat com a reconeixement a la tas-ca en pro dels infants i joves del país. Un altre exemple és la renovació, per part del Govern d’Andorra, de la subvenció per a seguir amb el projecte Educació Digital, per introduir els infants bolivians a les noves tec-nologies. En resum, molt més que solidaritat. Valors, cooperació, formació. Però queda molt per fer enca-ra, i cal seguir comptant amb el suport de la societat andorrana.
  • El nombre de naixements del 2013 és el més baix dels darrers 5 anys

    El nombre de naixements del 2013 és el més baix dels darrers 5 anys
    Nota: mes! - Andorra (08/04/2014).

    Premios UNICEF.
  • Fundació BPA col·labora en la formació de voluntaris
    11 2013
    Diari d'Andorra
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (21/11/2013)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/34190/fundaci-bpa-collabora-en-la-formaci-de-voluntaris

    Santa Cruz de la Sierra és la ciutat de Bolívia que té el nombre més elevat de nens i joves vivint al carrer. L'ONG andorrana Cooperand fa deu anys que treballa amb aquest col

    Fundació BPA col·labora en la formació de voluntaris

    Fundació BPA col·labora en la formació de voluntaris
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (21/11/2013)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/34190/fundaci-bpa-collabora-en-la-formaci-de-voluntaris

    Santa Cruz de la Sierra és la ciutat de Bolívia que té el nombre més elevat de nens i joves vivint al carrer. L'ONG andorrana Cooperand fa deu anys que treballa amb aquest col·lectiu i col·labora amb nou cases d'acollida de la zona que atenen més de 2.000 nens. Aquesta ONG envia a voluntaris els mesos d'estiu per ajudar en les tasques necessàries, i amb l'objectiu que el voluntaris puguin aprofitar tot el temps de l'estada, i «no es perdin dos setmanes amb el que representa el xoc cultural i de la situació en que es troben», tal i com va explicar Carla Riestra, la presidenta de Cooperand, es vol avançar en la formació prèvia. Això és podrà dura a terme aquest any gràcies a la col·laboració de la Fundació BPA, que donarà suport al programa de formació i permetrà proporcionar els recursos didàctics necessaris. La gerent de la Fundació, Carme Garcia, va dir ahir que «aquesta formació també repercutirà en favor de la societat andorrana, ja que aquests voluntaris després podran aplicar tot el que han aprés a les entitats del país que treballa amb gent que pateix dificultats»; tot i que la situació «no té res a veure, la gent que és i aprèn com ser solidari, ho és allà i aquí».

    LA FORMACIÓ / Els cursos de formació de voluntaris tindran lloc de febrer a juny, en sessions de tres hores els dissabtes al matí. L'objectiu és introduir els participants en la problemàtica dels nens al carrer i desenvolupar estratègies per aprofitar millor els recursos disponibles.

    El secretari de Cooperand, Sergio Würth, va explicar que aquest any «volem sumar més voluntaris, tot i que no més de 20 persones». Els responsables de la organització van remarcar ahir la importància d'animar a participar-hi a la gent formada: «infermeres, psicòlegs, etc són molt necessaris», tot i que «les tasques a realitzar són de tot tipus, així que qualsevol persona pot ajudar». La formació ni tindrà cap cost, de fet, els voluntaris només han de costejar-se el bitllet d'avió i la assegurança mèdica. Les preinscripcions estaran obertes fins a finals de gener.

    educació digital/D'altra banda, Riestra va informar que un dels objectius de l'ONG és que els nens i nenes de les cases d'acollida tinguin una sortida professional «amb més demanda» que els oficis tradicionals. Per aquest motiu han iniciat un projecte d'educació digital perquè un cop acabin la secundària puguin accedir a llocs de treball més qualificats i reinserir-se en la societat.
  • Perills al carrer
    08 2013
    Diari d'Andorra
    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (04/08/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26956&Itemid=380

    L’ONG andorrana Cooperand treballa un estiu més a les cases d’acollida de Bolívia per treure infants del carrer i donar-los serveis mínims d’educació i sanitat. Aquest any s’han afegit a la in

    Perills al carrer

    Perills al carrer
    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (04/08/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26956&Itemid=380

    L’ONG andorrana Cooperand treballa un estiu més a les cases d’acollida de Bolívia per treure infants del carrer i donar-los serveis mínims d’educació i sanitat. Aquest any s’han afegit a la iniciativa nou voluntàries del país que treballaran en aquestes tasques.

    Nens fugits de casa, abandonats, maltractats, explotats, víctimes de violència física i d’agressions sexuals. Són els usuaris de les nou cases d’acollida que apleguen 1.600 nanos que el projecte Don Bosco dels Salesians desenvolupa fa anys a Bolívia i en el qual col·labora des de fa deu anys Carla Riestra. Primer de manera individual i fa un parell d’anys sota el paraigua de l’ONG que ha creat, Cooperand. I aquests juliol i agost acompanyada per una infermera, una advocada, quatre professores, una assistent social i dues estudiants universitàries, que treballaran voluntàriament amb els petits i els cuidadors en tallers de sanitat, educació i legals jurídics.
    El treball consisteix a atendre infants en situació d’extrema necessitat, “Bolívia és el segon país més pobre d’Amèrica després d’Haití”, recorda Riestra, i els nens són les víctimes més febles de la cadena. En aquest escenari de “moltíssima pobresa” la canalla s’ha de buscar la vida i un recurs habitual és consumir clefa. Una substància al·lucinògena, una mena de cola que “els treu la gana, la por i el fred mentre viuen al carrer”, comenta la presidenta de l’ONG. D’entre les històries dramàtiques que explica impressiona saber que hi ha nens que amb tres anys han convertit aquesta droga en element de subsistència, mentre puntualitza que el concepte de família, d’amor pels fills i l’obligació de tenir-ne cura és, en aquelles contrades, molt diferent del que es té a les societats occidentals i, per això, és relativament habitual que els petits siguin abandonats i que ningú no se’n preocupi. Ni tan sols les autoritats, com demostra el fet que al carrer siguin agredits inclús per la policia i tot plegat, l’Estat “no sap com solucionar-ho”, assegura la cooperant. I és on sorgeixen la solidaritat i l’ajuda d’entitats laiques i religioses.
    L’objectiu és proporcionar-los educació, “hi ha nens amb 12 anys que no saben escriure”, ressalta Riestra, però també “sanitat i serveis mínims”, i se’ls ensenyen oficis per donar-los sortides professionals “perquè el més difícil és la reinserció i amb 16 o 17 anys que surten de les llars poden tornar al carrer”. A partir d’ara i amb la subvenció de 47.000 euros que Cooperand ha rebut de Govern i als quals “la contraparte boliviana”, és a dir, l’entitat amb què treballen al país andí, afegeix la resta fins a 115.000 euros, permetrà formar joves com a tècnics d’ofimàtica. La intenció de l’entitat és trobar alternatives laborals als infants, ja que se’ls forma com a forners, jardiners, fer­rers... i hi ha més oferta que demanda per a aquests perfils professionals.
    Les voluntàries d’aquest estiu també hi col·laboraran en una casa on conviuen dos centenars de nenes. Totes elles violades i maltrac­tades al nucli familiar, i una de les tasques més importants “és conscienciar-les que això no ho han d’acceptar perquè culturalment tenen assumit l’alcoholisme, les vexacions i les agressions. És el que han viscut”, destaca la cooperant. Per a elles es fan tallers de sexualitat on se les informa “des del punt de vista femení, perquè no en tenen més referents que les monges”, dels problemes de les malalties de transmissió sexual com sífilis o gonorrea, que pateixen amb freqüència.
    La tasca de l’ONG andorrana se sustenta econòmicament amb els fons que recullen amb les festes i jornades pro Bolívia i amb els diners que aporten els padrins cada mes. Carla Riestra diu que “has d’anar preparat mentalment perquè és molt dur” el que veus allà, però emfatitza que l’experiència “enriqueix moltíssim, et sents útil i vols tornar” i per això vol captivar més col·laboradors per continuar els projectes.
  • Nou entitats del país rebran subvencions per 320.000 euros
    07 2013
    Diari d'Andorra
    Nota: Diari d'Andorra - Andorra (08/07/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26367&Itemid=380

    L'import total és de 320.000 euros, una quantitat superior als 250.000 euros pressupostats inicialment i que el Ministeri d'Afers Exteriors ha volgut ampliar per poder materialitzar tots els pr

    Nou entitats del país rebran subvencions per 320.000 euros

    Nou entitats del país rebran subvencions per 320.000 euros
    Nota: Diari d'Andorra - Andorra (08/07/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=26367&Itemid=380

    L'import total és de 320.000 euros, una quantitat superior als 250.000 euros pressupostats inicialment i que el Ministeri d'Afers Exteriors ha volgut ampliar per poder materialitzar tots els projectes degudament formalitzats.

    El Govern ha atorgat nou subvencions a entitats cíviques i altres actors socials que van demanar ajudes per a dur a terme projectes de cooperació internacional.

    La primera rebrà 48.004 euros per al projecte Sembrant esperança a Djibo (Burkina Faso), mentre que Infants del Món rebrà 18.528 euros per la construcció d’una escola primària a Anlong Thmor (Cambodja); Cooperand amb Llatinoamèrica rebrà 47.131 euros per un projecte d’educació digital a Santa Cruz (Bolívia); Mans Unides 44.071 euros per l’equipament i posada en marxa del laboratori molecular del centre Dream de Nkolondom a Yaoundé (Camerun); Càritas Andorrana 23.258 euros per un projecte de seguretat alimentària a Sighols (Equador); i el Comitè d’Andorra per l’Unicef 42.847 euros per la millora de l’estatus social de les poblacions autòctones a Lekoumou (República del Congo). D’altra banda, la Fundació Ibo Àfrica 38.607 euros per l’aplicació d’energies renovables en l’aigua i el Centre de Voluntariat d’Ibo (Moçambic); Aigua de Coco rebrà 35.892 euros per la segona fase del projecte de desenvolupament rural sostenible de la comunitat Belalanda (Madagascar); i finalment el Comitè d’Andorra de la Fundació Intermón Oxfam rebrà una subvenció de 34.583 euros per un projecte de difusió de l’experiència de gestió participativa dels recursos educatius a dotze comunitats de vuit regions de Burkina Faso. En aquest darrer cas li seran transferits per part del Govern 21.658 euros, ja que l’entitat disposava de 12.925 euros d’una subvenció anterior que no havien estat executats. Enguany s’havien presentat un total de 11 projectes, dos dels quals es van retirar, de manera que les nou sol·licituds finalment formalitzades demanaven un total de 381.054 euros. D'acord amb els barems establerts en la convocatòria de les ajudes dins del Pla rector de Cooperació, s'ha subvencionat fins als 320.000 euros aquests projectes.
  • A Bolívia molts nens viuen al carrer, sota els ponts
    05 2013
    Diari d'Andorra
    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (14/05/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25121

    Una ONG andorrana que dóna esperança als nens del carrer. 39 anys, professora i casada amb Sergio Wurth, secretari de Cooperand. El 2004 va començar en la seva tasca i des d’aleshores dedica els estius a

    A Bolívia molts nens viuen al carrer, sota els ponts

    A Bolívia molts nens viuen al carrer, sota els ponts
    Nota: Diari d´Andorra - Andorra (14/05/2013)
    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25121

    Una ONG andorrana que dóna esperança als nens del carrer. 39 anys, professora i casada amb Sergio Wurth, secretari de Cooperand. El 2004 va començar en la seva tasca i des d’aleshores dedica els estius als nens de Bolívia.

    Per què Bolívia?
    El 2004 vaig decidir que volia entrar en algun projecte que ajudés persones molt necessitades. Vaig descartar Àfrica, sobretot per qüestions idiomàtiques, i a l’Unicef em van posar en contacte amb una entitat catalana que treballava a Bolívia, i fins avui.

    Quina és la realitat dels nens allà?
    És el país més pobre de l’Amèrica llatina. Nosaltres cooperem amb els salesians, que ajuden més de 2.000 nens que troben al carrer. A vegades els treuen de sota dels ponts. Són criatures en molt males condicions. Alguns estan enganxats a esnifar cola, d’altres han fugit de casa per maltractaments.

    Vostè fa més d’una dècada que hi va, però Cooperand és recent, oi?
    Tot just té un any. Tenim un projecte per orientar els nens amb els quals hem treballat anys a trobar una feina de qualitat. Habitualment allà els joves només reben formació per ser forners, fusters o jardiners, i ja n’hi ha moltíssims, nosaltres volem que tinguin d’altres sortides.

    Com ho pensen fer?
    Amb cursos d’ofimàtica, per exemple. Si volíem tirar endavant aquests projectes havíem de fer una entitat andorrana. Tot aquest temps ho havia fet jo sola pagant-m’ho de la butxaca. Hem demanat una subvenció al Govern i aviat sabrem si ens la concedeix. També treballem per tenir socis, padrins i patrocinadors.

    Escolti’m abans m’ha dit que és el país més pobre de l’Amèrica llatina. Evo Morales no es posa les piles per intentar ajudar aquests nens?
    Bolívia té recursos naturals però estan molt explotats i els diners no arriben en programes per ajudar aquests nens. Hi ha molta corrupció.

    Aquest estiu no hi anirà sola.
    M’acompanyaran 10 voluntaris. I el meu pare que ja és allà.

    El seu pare ja és allà?
    Sí. Em va acompanyar en un dels viatges, ell just s’acabava de jubilar i s’hi va voler quedar. És a Santa Cruz d’administrador.

    Alguns potser li diran que està molt bé ajudar els nens de Bolívia, però potser el seu veí d’escala també ho necessita.
    Mira, jo treballo de professora i tracto amb famílies que després de mitja hora de conversa et confessen que van al banc d’aliments a buscar menjar. Sé que hi ha gent que passa dificultats. Però hi ha dues coses. Quan jo vaig començar amb tot això era l’any 2004 i aquí tot anava molt bé.

    I la segona?
    Que encara que aquí estem pitjor que estàvem, allà estan molt pitjor. Aquí, gràcies a Déu, encara no hi ha nens al carrer ni et trobes nenes de 12 i 13 anys que ja han estat mares.
  • 'Cooperand' per donar vida
    04 2013
    Diari d'Andorra
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (15/04/2013)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/30257/cooperand-per-donar-vida

    Cooperand amb Llatinoamèrica és una organització no governamental andorrana nascuda no fa ni un any. Però això no vol dir que no tingui una llarga experiència darrera ni un objectiu ambiciós. Que els t

    'Cooperand' per donar vida

    'Cooperand' per donar vida
    Nota: El Periòdic d'Andorra - Andorra (15/04/2013)
    http://diari.elperiodic.ad/noticia/30257/cooperand-per-donar-vida

    Cooperand amb Llatinoamèrica és una organització no governamental andorrana nascuda no fa ni un any. Però això no vol dir que no tingui una llarga experiència darrera ni un objectiu ambiciós. Que els té. La seva presidenta, Carla Riestra, ja fa una desena d'anys que viatja durant els mesos de juliol i agost a Bolívia per treballar amb els nens del carrer. L'objectiu és «donar-los vida».

    Al cor de llatinoamèrica hi ha molts infants que viuen al carrer. Maltractats i abandonats per les seves famílies són víctimes vulnerables. Són violats i explotats laboralment, víctimes de la drogodependència i la prostitució, això si no moren abans. L'important és treure'ls dels carrer. I Cooperand col·labora amb els salesians a Bolívia de manera molt estreta en les tasques d'educació i reinserció d'aquests nens del carrer des de fa 10 anys.

    «No es tracta només de canviar-los els bolquers i fer-los un petó, sinó que també s'han d'aportar valors i coneixements», expliquen els responsables de l'ONG. L'objectiu és, sobretot, donar una formació als joves perquè quan surtin de l'orfenat «no recaiguin», no tornin al carrer.

    L'ONG andorrana treballa ara a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, –ciutat que, «com a conseqüència del seu desmesurat i incontrolat creixement, té el major nombre de nens del carrer del país»– amb els projectes Don Bosco –que compta amb diferents cases d'acollida per a nens–, Hogar Casa Maín –que és per a nenes i adolescents– i amb l'Hogar Eben-Ezer –destinat a infants del carrer amb discapacitat. La majoria dels esforços es destinen als dos primers, a través dels quals atenen al voltant de 2.000 infants.

    La voluntat de Cooperand és, a part de col·laborar amb l'adquisició de roba, medicaments, aliments i material divers, dotar els joves d'una carrera professional. Per això han dissenyat programes formatius, centrats principalment en les noves tecnologies. «Ensenyar-los a moure's avui en dia», que coneguin l'entorn d'internet i tinguin coneixements per poder treballar com administratius, per exemple, que la demanda d'aquest perfil està en alça. Les formacions que imparteix Cooperand en aquests centres compten amb l'homologació de l'autoritat educativa boliviana. D'aquesta manera, els joves poden reinserir-se a la societat.

    Per això, també cal formar els docents que treballen a les diferents escoles del projecte, i preparar tot el material educatiu d'e-learning, que malgrat ser una inversió, representa un estalvi en comparació al sistema tradicional.

    Per això es necessiten fons econòmics. Malgrat que la contrapart –l'ordre salesiana– és forta i sòlida, no ho pot assumir tot, i també per això Cooperand busca recursos.El projecte «no són milions d'euros», asseguren, però es necessiten diners, i «si no es fa a un ritme es farà a un altre, però es farà». Ho fa buscant socis, que «són importants per donar solidesa a la ONG», diuen.

    La feina «no acaba amb els dos mesos d'estiu». Durant l'any es treballa des d'aquí per formar els voluntaris que viatjaran a Bolívia, perquè el «xoc cultural» no els sigui tan dur com el que va patir Riestra en el seu viatge, i també perquè estiguin més preparats per afrontar les tasques a desenvolupar. A més, també s'ha de donar a conèixer la problemàtica dels nens del carrer al món desenvolupat. I no només això. El vicepresident de Cooperand viu a Bolívia, treballant com a voluntari diàriament en les tasques d'administració de les sis cases d'acollida del Projecte Don Bosco des de fa 5 anys.

    Els padrins

    Cooperand també té un projecte de padrinatge. No és com d'altres programes, sinó que en aquest cas és «un intercanvi continu, i es veu la cadena real» i els padrins «tracten directament» amb els seus fillols. Així ho afirmen els responsables de la ONG, que asseguren que el programa de padrinatge té «molts bons resultats», justament per aquest contacte fluid i la proximitat.

    *www.cooperand.org
  • BPA guardona amb 3.500 € un projecte solidari al Camerun
    03 2011
    BonDia
    Nota: Diari BonDia - Andorra (30/03/2011)
    http://www.bondia.ad/societat/bpa-guardona-amb-3500-eu-un-projecte-solidari-al-camerun

    La proposta està emmarcada en el cus de cooperació internacional.

    En el marc de la segona edició del curs d’actualització de cooperació internacional i voluntariat, organitzat per la comiss

    BPA guardona amb 3.500 € un projecte solidari al Camerun

    BPA guardona amb 3.500 € un projecte solidari al Camerun
    Nota: Diari BonDia - Andorra (30/03/2011)
    http://www.bondia.ad/societat/bpa-guardona-amb-3500-eu-un-projecte-solidari-al-camerun

    La proposta està emmarcada en el cus de cooperació internacional.

    En el marc de la segona edició del curs d’actualització de cooperació internacional i voluntariat, organitzat per la comissió UdA Solidària, s’ha atorgat el premi al millor projecte de cooperació, que aquest any ha recaigut en la iniciativa de construcció i posada en funcionament d’una unitat pediàtrica al Camerun.
    Els impulsors del projecte són Agnès Vilà, Carolina Botella, Jordi Puyal i Carles Sabaté, i en nom de tots Vilà va explicar que aquesta unitat pediàtrica ja estarà enllestida al mes de juny i servirà per donar atenció als nens d’una zona anomenada Kribi, on ja existeix un hospital però no disposa d’aquesta unitat. La Fundació Privada BPA ha donat, novament, suport a aquesta iniciativa i d’aquesta manera ha finançat amb 3.500 euros l’equipament.
    Joan Cejudo, de la fundació, va manifestar que cal tenir en compte la dedicació d’aquests cooperants, que donen de manera altruista el seu temps per ajudar altres persones.
    Vilà, de la seva banda, va agrair la dotació econòmica de la Fundació BPA, ja que l’organització no governamental que gestiona l’hospital necessita 4.000 euros per acabar les obres. Els cooperants, a més a més, han rebut la col·laboració de la universitat i també han fet diferents activitats per recaptar diners per poder fer realitat aquesta unitat.
    L’hospital d’Ebome és l’únic en un radi molt ampli i hi ha persones que per rebre atenció caminen fins i tot uns quants dies. Allà hi treballen 25 persones locals i també voluntaris, que donen suport en les tasques de cura dels malalts. Ara com ara el centre compta amb dues sales d’hospitalització. Vilà va recordar que aquest hospital es va crear el 2005.
    Tal com assenyalen els responsables d’atorgar el premi, els criteris que s’han tingut en compte a l’hora d’avaluar els diferents projectes presentats han estat que tinguessin una viabilitat real, és a dir, que fossin autosostenibles un cop posats en funcionament; l’argumentació i la documentació aportada pel grup de treball i l’estructura de la proposta, que ha de seguir el model de marc lògic treballat a l’aula.
    Una de les responsables d’aquest curs de cooperació, de la Universitat d’Andorra, Carla Riestra, va manifestar que la formació va arrencar el 2008-2009 i que aquest 2010-2011 se n’està fent la segona edició. Ja la primera vegada es va concedir un premi a un projecte de cooperació.

  • Carla Riestra González de Ubieta, voluntària de Soldebo
    12 2008
    Catalunya Cristiana
    Nota: CatalunyaCristiana - Andorra (04/12/2008)
    PDF, completo (17mb aprox.)

    Des del carrer
    Des de fa cinc anys, la jove Carla Riestra, professora de segona ensenyança i d’Universitat a Andorra, dedica els dos mesos de vacances escolars per viatjar fins a Bolívia i col·laborar amb els projectes de Soldebo (Solidaritat

    Carla Riestra González de Ubieta, voluntària de Soldebo

    Carla Riestra González de Ubieta, voluntària de Soldebo
    Nota: CatalunyaCristiana - Andorra (04/12/2008)
    PDF, completo (17mb aprox.)

    Des del carrer
    Des de fa cinc anys, la jove Carla Riestra, professora de segona ensenyança i d’Universitat a Andorra, dedica els dos mesos de vacances escolars per viatjar fins a Bolívia i col·laborar amb els projectes de Soldebo (Solidaritat amb el Desenvolupament Bolivià), una ONG vinulada a la família salesiana. L’experiència boliviana realment li ha canviat la vida. A ella i a la seva família. Tant és així que el seu pare, tot just jubilat, s’ha traslladat recentment fins al país andí per servir els més necessitats. I és que a Bolívia, al costat de la gent pobra i senzilla, han descobert que fent el bé als altres és com realment es fan el bé a ells mateixos.
    Més informació sobre Soldebo: www.epdb.info/soldebo o 934 284 153 - 649 340 881.
Back to top